diumenge, 12 de març de 2017

Apunts de la guerra del Francès al Penedès


Dibuix de l'entrada dels francesos a l'Arboç del Penedès

La descripció de Mn. Valentí Muntades, ens presenta l’entrada de sometents a Vilafranca del Penedès: “El dia 8 de juny de, cap a les sis de la tarda i després d’haver mort l’agutzil, els sometents s’adreçaren a la casa del governador, i com que no el trobaren l’hi mataren la dona i l’hi cremaren continguts de l’habitatge i papers; seguidament, assassinaren al secretari del governador públicament, cremaren la casa de l’alcalde major. Finalment es reuniren a la vila uns 6.000 homes que varen assolar la vila i el seu entorn. Dos dies després, el 10 de juny, quan tornaren les tropes franceses de Tarragona, el sometent va col·locar a l’entrada de Vilafranca, concretament a la creu de Sant Salvador, dos canons. A les deu del matí, s’inicià un foc creuat fins que es quedaren sense munició, aleshores, varen anar a parlar amb el general francès per demanar respecte a la capital penedesenca. Aquest respecte no va ser acceptat, fent que els francesos entraren a la vila a quarts de quatre de la tarda; al mateix temps que els vilafranquins fugien de la vila”

Les narracions d’Isidre Mata del Racó.
Isidre Mata del Racó, propietari del Mas del Racó situat a Sant Pau d’Ordal en el seu diari ens diu:
Dimecres al dematí, dia 10 del mes de març del dit any 1808, de la cavalleria francesa que hi havia a Sants eixí una patrulla de 16 soldats de cavall amb un oficial per anar a Vilafranca, que hi arribaren a la tarda. Esta fou la primera patrulla francesa [que] anà a Vilafranca. [...] L’endemà se’n tornaren a Barcelona
També:
De dit dia en avant, un dia per altre, eixia una patrulla de cavalleria francesa de 16 soldats de cavall i un oficial de Sants o de Barcelona per anar a Vilafranca. lo general xefe francès, Duhesme, tenia esta precaució de fer dita patrulla de Barcelona a Vilafranca per observar si s’armava alguna gent o alguna conspiració contra l’exèrcit francès. [...] Dormiren a Vilafranca [...]; alguna vegada dita patrulla arribà fins als Monjos i una vegada fins a l’Arboç”.
Anaren per la carretera nova a Vilafranca, a on s’hi trobava lo dia del motí o revolució contra els francesos que los sometents, en crescut número, entraren a la vila la tarda del dia 8 de juny de dit any 1808. Se juntaren los sometents per fer foc als francesos.
Seguint les narracions d’Isidre Mata del Racó, després dels diversos conflictes entre francesos i
espanyols, els atacs seguiren entre espanyols i afrancesats, tant és així que després d’assassinar l’agutzil major de Vilafranca a la Granada, “dotze mil homes, parteixen de La Granada i entraren a Vilafranca cridant “Viva Espanya” i “Mòriren los francesos

El manual de testaments del notari de Vilafranca del Penedès,
Marià Abellà Nogés  anys 1809/1819
En la introducció d’un dels llibres de testaments d’aquest notari, ens diu:
En nom de Déu i de la Gloriosa sempre verge Maria, mare sua i advocada mia, sia Amén.
Trobant se a la present vila de Vilafranca del Panadés Bisbat de Barcelona ocupada per lo exercit Francès, que en numero de vint y dos mil homens de tropas (segons se assegura) entrà en ella lo dia vint y dos del mes de desembre proxim passat, extenentse fins als pobles vehins; y experimentantse unas graves malaltias que segurament ocasionan los transtorns, sustos y disgustos que causan las tropas enemigas, per lo que desitjan moltas personas otorgan testaments a fi de ordenar lo convenient per lo successiu; y no haventhi paper sellat per a escriurer-los : He determinat jo Mariano Abella y Nogués notari públic y real de la sobredita vila formar est segon manual de testaments en paper comú, fins que, desocupada esta vila dels enemichs, puga encontrarse paper sellat, principiantlo en lo present dia tres del mes de Janer del any del naixement del señor mil vuitcents nou, en lo qual ajudant Déu continuare los testaments que se aotorgaren en poder meu, no sols en lo present any, si també en los succesius fins a formar un correponent manual. Y per a que en tot temps sels donia la deguda fe, y credit poso en est principi lo meu acostumat”.
En el mateix llibre hi ha el testament de Pau Pujol veí de la parròquia de Santa Magdalena del Pla. Comença dient :”trobant-me pròxim a la mort per ser condemnat a ser afusellat per un consell de guerra de l’exèrcit francés, faig testament...” Pau era fill d’un pagès en Josep Pujol i d’Antonia Casanella.
El testament el fa i el signa a la presó de la casa capitular de Vilafranca el 13 de juny de l’any 1809, situada al carrer de la Cort (l’actual casa de la vila).

L’Hospital de pobres i el convent de Sant Francesc de Vilafranca
El març del 1810 la vila quedà sense protecció militar i el sometent volia evitar que certa documentació caigués a mans dels francesos, cremant-la. Els frares del convent de Sant Francesc, s’hi oposaren El 20 d’agost de 1811 un vilafranquí escriu que dies abans una divisió del General Abbé, “atropelló así al eclesiàstico como al noble y al plebeyo

En aquests any s’explica que el convent – hospital va atendre a soldats: “...manifiesta las estancias que han causado los militares enfermos en este hospital en cada uno de los meses desde el octubre de 1811 hasta el enero de 1814 ambos inclusive y lo que por ellos se ha recibido de la muy ilustre dirección general de hospitales a saber...
El 1 de gener de 1813 hi havia disset soldats francesos ingressats en l’hospital.
El 22 de gener de 1812 , al no presentar-se cap veí a donar la ració de vi a les tropes que hi ha a l’hospital, el general Mathieu permeté el saqueig.
El guerriller absolutista i general carlí nascut a la Bisbal del Penedès, Joan Romagosa i Prats, participà en la guerra del Francès i fou un dels caps de la insurrecció reialista del 1822.  Justament el 4 d’agost d’aquest any va posar setge als lliberals refugiats al convent fins que els arribaren reforços del Vendrell. A l’octubre un comandant i dos oficials s’emporten com a hostatge  el guardià del convent fra Francesc Pere Anton i l’estudiant corista de Maó, fra Bonaventura Salord que era allí per ordenar-se. L’anaren a cercar a Sant Pere de Riudebitlles on havia anat a acaptar el vi.
El desembre queda suprimida la comunitat per ordre del govern. Es queden uns dies al convent el vicari fra Josep Rigual i el predicador fra Joan Gautin Mestres.
Un oficial del Crèdit Públic amb escrivents fa un inventari de tots els objectes del convent.
El 1823 l’hospital convent va servir de caserna als miquelets. A l’agost els frares recuperaren el convent quan varen entrar a la ciutat les tropes franceses, havien quedant només dos de guardians, el frare Josep Rigual, vicari president interí i el frare Joan Gaudies, predicador general.


diumenge, 12 de febrer de 2017

Els Damià (1586-1743)




La documentació dels Damià la comencem a trobar l’any 1587.
Montserrat Damià Pasqual és un botiguer de roba de lli, que lloga per tres anys al prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca, una casa al costat del portal de la muralla, de Sant Bernat.
Aquesta casa havia estat del corder, Montserrat Queralt. L’havia comprat no feia gaire.
El blanquer Pere Damià
Montserrat Damià Pasqual després de llogar la casa que es comprà al carrer de Sant Bernat, marxà a Barcelona i canvia d’ofici, ara fa de corredor d’orella. És a dir, aquella persona que intervenia en els contractes de compravenda de productes d’importació i d’exportació (grans, blat, peix, cera, teixits...) en la negociació de lletres de canvi i en la contractació d’assegurances marítimes i de nolis, en el peritatge de teixits, de naus i mercaderies.
Els corredors d’orella aparegueren a la baixa edat mitjana vinculats a les llotges i als consolats de mercaders. Eren considerats com a pertanyents a l’estament de mercaders i depenien dels consells municipals, en el cas de Montserrat, del de Barcelona.
Pere Damià, fou blanquer i es quedà a Vilafranca del Penedès. Fou un dels blanquers que comprà durant diferents anys de finals del segle XVI pèl de cuir originari de Sardenya, per portar-lo a vendre a la vila. El comprà als viatgers que venien d’aquesta illa, el cavaller Francesc Reguer i el mercader Antic Fillol de Barcelona. El corredor que intervé en la venta era el seu oncle, en Montserrat Damià Pasqual que viu a Barcelona, com hem dit. El preu de quatre feixos del cuiro fou de 98 lliures.
Els seus pares eren el blanquer Francesc Damià i Maria. L’any 1594 conjuntament amb el seu pare tornen a compra vuit feixos de cuiro de pèl de Sardenya als mateixos personatges. El preu ara era de 172 lliures. En aquest cas, el corredor d’orella va ser Salvador Ferrer, també de Barcelona.

Les adoberies dels Damià
La transformació de les pells animals en cuir requeria un laboriós procés que desenvolupaven tres professionals diferents de manera consecutiva. Primer, els blanquers, seguidament els assaonadors i per últim els diversos menestrals que en feien els béns concrets (sabates, selles de muntar, bosses...)
Aquesta segmentació del procés del cuir és pròpia almenys de Barcelona d’època moderna i altres ciutats catalanes (Vilafranca del Penedès) amb una indústria de la pell potent.
Un blanquer era un menestral que tenia l'ofici de fer les operacions preliminars per adobar les pells. Cal recordar que, tot i que aquest ofici ja no existeix, a Catalunya en alguns llocs encara anomenen blanquer a l'ofici que de fet engloba tot el procés del cuir: l'adober.

Els mètodes tradicionals d'adoberia ocasionaven molta pudor i els adobers estaven obligats a treballar fora dels centres urbans.

La primera vegada que trobem anomenada l’adoberia de Damià situada a extramurs, al portal del carrer dels Ferrers va ser l’any 1588, quan un germà  de Montserrat, Josep Damià Pasqual, n’era el propietari. Al seu davant hi tenia també de propietat una era. Anteriorment, era de Bernat Pasqual, familiar de la mare de Montserrat i Josep.
Però no va ser la única adoberia de propietat dels Damià o com a mínim n’utilitzava una altra, la que estava a extramurs al portal del carrer de Sant Bernat (a on Montserrat Damià va vendre una casa).
Els hereus del blanquer Francesc Damià

L’herència d’un Francesc Damià fou repartida a parts iguals entre els seus fills. Un dels fills fou el prevere Pere Damià, que conjuntament amb altres, l’any 1656, lloga al botiguer de guants, Gabriel Bertran de Vilafranca, dos calciners (Dipòsit gran on els adobadors posen pells en calç fusa per assaonar-les) d’adobar pells que estan situats a l’adoberia de Damià, prop la muralla, al portal de Sant Bernat. Li ven amb permís de que pugui entrar i sortir de l’adoberia quan ell vulgui.

El testament del blanquer Ramon Damià

Ramon, era el fill del blanquer Pere Damià i Montserrada. Va nèixer en el terme de Subirats.  Redacta el testament l’any 1661. La seva muller és Coloma. El seu nebot és el prevere Pere Damià. Els seus fills foren  el prevere Josep Damià, Ramon Damià (que morí jove) Maria que es casada amb Gabriel Sabater i un altre Ramon Damià.

Anomena hereu universal al seu nét, Antoni Damià, menor d’edat, fill del difunt Ramon Damià. En la seva substitució al germà d’Antoni, en Jeroni.

El testament està escrit a la casa on viu, al carrer Torregrossa de Vilafranca. Carrer que estava situat a prop d’una de les grans torres de defensa que va tenir la Vila en el segle XV, carrer paral·lel al carrer de Sant Joan actual, a mà esquerra de la Rambla de Sant Francesc.
Part descoberta de la Torre Grossa


Obres a la casa del carrer Torregrossa (1662)

Els hereus de Ramon, fan obres a la casa situada al carrer Torregrossa, que els hi pertany de l’herència. Hi ha els preveres Pere i Josep Damià i la viuda, Coloma, que són els tutors de l’hereu, Antoni Damià fill, menor d’edat del difunt Ramon Damià blanquer.

Els mestres de cases encarregats de l’obra són Pere Joan Ivern i Josep Bongrat de Vilafranca.

La casa tenia hort. Es fa servir per les obres 45 quarteres de calç per arreglar el cup/Es paga per traginar arena, pedra menuda, pedra grossa pel cup, pels cairons del cup/ 500 teules per la teulada del cup/150 claus per la teulada del cup/ per la pedra de l’aixeta del cup/per 70 rajoles pel cup/ per guix per els graners/ guix per la cambreta de l’hort/per les tapies mitgeres de l’hort, part el veí Josep Tort i part en Damià/ per la pedra de l’aigüera i pedrissos/ per una biga pels graners/ per quatre pedres picades de la porta de l’hort...un total de 40 lliures.
Restes de l'adoberia trobada al carrer dels Ferrers


Josep Damià Pasqual i els seus hereus

Hem dit que la primera vegada que trobem anomenada l’adoberia de Damià situada a extramurs, al portal del carrer dels Ferrers va ser l’any 1588, quan un germà de Montserrat, Josep Damià Pasqual era el propietari.
Josep era casat amb Maria Jorba. La seva filla Manuela es casa el 1703 amb Antoni Llorens Vallès, fill dels burgesos vilafranquins Josep Llorens i Teresa Vallès. Aquest matrimoni van tenir els fills Antoni Llorens Damià que es casa el 1732 amb Maria Anna Tort Mas. El germà de Maria Anna, fou el burgès Josep Tort Mas que va ser regidor de Vilafranca l’any 1777  que es casà amb Teresa Llaurador.
També eren fills d’Antoni i Maria Anna, Manuel, Manuela casada amb Fèlix Olivella Galceran, pares del que serà regidor de Vilafranca, l’advocat Manuel Olivella Llorens, el 1806 i el prevere Francesc Llorens Damià, que viurà al carrer dels Ferrers.
Damià Llorens que morí solter als 67 anys el 1808, vivint a la casa del carrer Torregrossa, la dels Damià blanquers, i els fills Josep i Joan Llorens Tort. Antoni Llorens es casa per segones núpcies amb Maria Anna Guasch.

Antoni Damià, blanquer i veguer de Vilafranca del Penedès (1700)

Les unions matrimonials dels Damià amb personatges influents a la Vila i també a Barcelona, va portar al nomenament per part reial de veguer, al blanquer Antoni Damià. El suposem també germà del blanquer i després corredor d’orella a Barcelona, Montserrat Damià Pasqual. Germà també del propietari de l’adoberia Josep Damià Pasqual.

Inventari de la casa/universitat de Vilafranca (1706)

Aquest any Antoni Damià és difunt. Sabem que vivia a la casa de la Universitat (Ajuntament) de Vilafranca fins el dia de la seva mort. No és molt usual que hi visqués. Però, tenint en compte que havia estat el veguer i l’escrivania del batlle i el veguer estaven al carrer de la Cort, no es gaire estrany que fes vida en la casa.


L’inventari ens diu: “en la casa de la Universitat de Vilafranca, s’han trobat els mobles que foren del difunt Antoni Damià, blanquer i veguer de dita Vila, i són els següents:
En la cuina: una pastera de tomba de fusta de pi usada/ una tauleta de fusta amb unes vores al voltant/ uns molls de ferro de tisora/ unes graelles de ferro petites/ dues paelles d’aram, una gran i l’altra mig sencera/ dos llums usats/.
En un aposento de la dita casa: un matxo de pèl negre coix.../ un burro de pèl gris, molt vell/ un coixí de llaurar/ un collar del matxo/ una taula llarga de pi usada amb dos capitells/ una caixeta de fusta de pi, molt usada/ altra caixa, molt dolenta sense cul/ un banc de pi, molt usat amb els seus peus/ un banc de respatller de pi, usat/ una taula de pi, usada/ una cadira de ferro de muntar botes/.
En una cambra de dita casa de la Vila, que trau a la finestra que dóna al cel obert:
un llit de camp amb els seus pilars, bo i amb poms daurats/ dues flassades, una blava i altra de color groc, usades/ un llençol d’estopa, usat/ tres estovalles d’estopa, usades/ set tovallons, quatre de cotó i els altres d’estopa, usats/dues coixineres petites de bri, usades/ una coixinera gran de bri, usada/ una vànova de cotó, bona/ un davant de llit, de ret/ unes faldilles de domàs negres/ un gipó negre/ quatre camises blanques de cotonina/ unes calces negres, usades/ una capa de baieta, usada/ una gambeto de pèl/ un barret, usat/ unes mitges negres, usades/ un quadre de Sant Antoni de Pàdua/ altre quadre del cap de Sant Anastasi/ un quadre de Santa Magdalena/ Altre d’una santa Verge/ un cobretaula de cuiro, molt usat/.

La seva muller era Marianna, que en primers núpcies es casa amb Magí Urgellés. Els mobles que va rebre del seu marit difunt, també estaven en la dita casa de la Universitat. Eren aquests, segons el inventari:
Cinc caixes de fusta/ vuit llençols/ tres jocs de coixineres/ sis camises d’home/ tres estovalles de cotó/ dues dotzenes de tovallons/ quatre tovalloles/ dos matalassos/ dues màrfegues/ dos plats d’estany/ una escopidora d’estany/ tres culleres de plata/ dos estalvis de llautó/una llumenera de llautó/una cadira de braços/ un cortinatge de llit de color amb les seves cortines/ una caldera petita/unes graelles de ferro/ una pala per la forca, de ferro/uns molls de ferro/ tres paelles/ uns clemàstecs de ferro/ un cinto de plata amb els seus claus i agulla/ un anell d’or amb una pedra vermella/ un joc de coixineres/ una vànova/dues botes grans de 11 barrals/ dues botes de tres càrregues/ una bota de dues carregues/ un quadre amb la figura del Sant Crist amb altres sants/ altre quadre de la Concepció/ dos quadres petits/ un cofre gran de fusta/ una flassada verda, usada/.
Moltes de les coses que surten en el inventari eren usades. No tenim cap altra dada dels Damià i que visquessin a la mateixa Universitat posteriorment a l’any d’aquest inventari.   
Alguns parents d’aquest Damià també van ser o batlles o veguers de la Vila. El cas, per exemple del veguer Gaspar Llorens (1530), del batlle Pau Llorens (1571), del batlle Pau Rafael Llaurador (1586), del batlle Antoni Llorens (1664) o el batlle Josep Galceran (1674).    








                                              


dijous, 19 de gener de 2017

Els Perlas (de pedrenyalers a cantirers, segles XVII al XX)




Els Perlas van ser una família que des de l’any 1633 viuen a Vilafranca del Penedès. Van ser els seguidors d’un ofici com el del pedrenyaler, fabricant d’arma de foc, a manera d’escopeta curta, que s’usava en els segles XVI i XVII i es disparava amb pedrenyera, és a dir, amb pedra foguera,per passar posteriorment a cantirer del càntir negre de Vilafranca, molt popular en aquella època a nivell nacional. Eren els primers cantirers del segle XVII que de pares a fills van  arribar practicant el mateix ofici fins el segle XX.
Seguir els seus enllaços matrimonials i veure com evoluciona el seu patrimoni és una tasca força interessant.

El Perla pedrenyaler (segle XVII)
Gaspar Perlas era un dels pedrenyalers del segle XVII. Estava casat amb Isabel. Els seus fills van ser Coloma, Pau, Maria, Elisabet, Gaspar i Pere. Aquest últim havia de ser l’hereu, seguint el mateix ofici però morí abans del seu pare, el 1641. La seva filla Coloma morí també el 1650. Fou enterrada amb honors de mà mitjana (la que corresponia als mercaders). També el 1663 mori la filla Elsabet, també amb enterrament de mà mitjana.

L’hereu Gaspar Perlas, cantirer.
L’hereu fou el segon fill, en Gaspar. Deixà l’ofici de pedrenyaler per dedicar-se al de cantirer. Era casat amb Maria Serra. Els seus fills foren Maria, Gaspar, Jaume, Magdalena, Joan i Ramon i Eulàlia. En el bateig de tots els fills van ser padrins altres cantirers de Vilafranca.
L’any 1681 morí Gaspar Perlas, amb aquest cas fou enterrat amb honors de mà menuda, la formada pels menestrals, botiguers i treballadors de la terra. Igualment la seva muller Maria, en el dia de la seva mort que es produí a l’hospital dels pobres de Vilafranca l’any 1684, fou enterrada com a mà menuda.
La filla Eulàlia es va casar amb l’espardenyer Miquel Batlle de Vilafranca l’any 1695, quan els seus pares ja estaven difunts.


Gaspar Perlas, l’hereu cantirer amb propietats (segle XVIII)
El 1697 morí l’àvia de Gaspar, en Coloma Serra per part de mare. Deixà hereu al seu nét Gaspar. Una de les propietats era una casa situada a la Plaça de l’Oli, actualment la plaça Jaume I; a més d’una terra situada a la Pelegrina, prop el rec de la Font.
L’any 1703 Gaspar era propietat de dues cases situades a la mateixa Plaça de l’Oli. Una l’anomena la casa gran i l’altra la casa petita. Ha de pagar rendes per les dues a la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca.
L’any 1720 Gaspar fa testament. La seva muller era Jacinta. Al seu fill Fèlix li deix la casa gran de la plaça de l’Oli i la petita que té al costat.

Fèlix Perlas, l’hereu cantirer
Fèlix, ja hereu, s’uní amb matrimoni amb Francesca Olivella el 1727. Una filla seva, Eulàlia va fer matrimoni amb el pagès Joan Marti Solsona el 1754. Un altre fill en Josep Perlas, també cantirer, casà amb Dionisia Martí Solsona el mateix dia de la seva germana Eulàlia. El 1756 el pare de Joan i Dionisia, el pagès Joan Marti, viudo de Teresa Solsona, es casà amb una altra filla de Fèlix i Francesca, Maria Perlas Olivella.
Jacinta, una altra filla de Fèlix i Francesca, s’uní amb matrimoni el 1770 amb el pagès Josep Miret Vallès.
Un fill de Josep Perlas i Francesca Olivella fou Pau Perlas, que en aquest cas, el sue ofici va ser de peixater.

Josep Perlas, cantirer (segle XVIII)
L’hereu de Josep Perlas i Dionisia Marti, fou un altre Josep, també cantirer, que es casà el 1773 amb Maria Teresa Amat Mauri, fill del serrador Josep Amat de Vilafranca.
El pare Josep, encara viu aquest mateix any i dia, es casà amb Maria Mauri viuda de Josep Amat, filla del clavetaire Magí Mauri.
Al cap d’uns anys, el 1786, l’hereu Josep, viudo de Maria Teresa Amat, es casa en segons núpcies amb Magdalena Junyent Blanch de Vilafranca.
Antònia, filla de Josep i Magdalena Junyent es casa el 1819 amb el serrador Josep Parera Via.
Fill de Josep i Dionisia, fou Teresa Perlas Marti, que el 1786 s’uní amb matrimoni amb el pagès Francesc Junyent Blanch, germà de l’anterior Magdalena Junyent Blanch.
La Plaça de l'Oli actual


Josep Perlas Olivella i Josep Perlas Marti, cantirers (1789)
Els pare i fill Perlas (Olivella i Marti) eren cantirers. Tenien el seu forn de fer cantis situat al que avui és el pati del col·legi de Sant Ramon de Penyafort.
Va ser l’any 1789 quan el marquès d’Alfarràs, per raó de l’obra que estava construint a casa seva, va voler arribar a un pacte amb els cantirers Perlas. Ells havien de renunciar al lloc on estava situat el dit forn, i a canvi el marquès, els hi donaria un altre lloc per tornar-lo a construir situat en la mateix plaça de l’Oli (actualment plaça Jaume I).
Els Perlas disposaven del pati com a hereus que foren del prevere Anton Calvet que els hi deixà en el seu testament.

Els Perlas cantirers del segle XIX
Josep Perlas Junyent fill de Josep i Magdalena, tots dos cantirers, es casà amb Francesca Fontanals Ràfols de Sant Miquel d’Olèrdola.
Ells dos comencen a vendre diferents terres i cases que posseïen com hereus de avantpassats seus, com una terra situada a Cua de Lluert dins el terme de Vilafranca el 1817.
El germà del primer, Maria Perlas Junyent es casa amb l’alfarer Ramon Cruset Llorens.
Disposen d’una casa situada a la Plaça de l’Oli.
El cantirer Joan Perlas, fill d’un altre Joan Perlas Junyent, també cantirer i alfarer, i de Maria Giralt Bertran, es casa el 1837 amb Raimunda Feliu Baltà. Els seus fills foren Raimunda que es casà amb l’alfarer Pere Colomer Ribes, en segones núpcies amb Josep Perlas Casanoves, forner de Martorell i en terceres amb Miquel Castells Via; en Ramon, alfarer, que es casa amb Maria Jover Rubió el 1878; Antoni, que morí als 28 anys; Teresa que es casa amb el boter Joan Jover Boada i en segons núpcies amb l’espardenyer Magí Juliachs Vidal;  Maria que es casà amb el cisteller Ramon Roig Font el 1865 i Antònia que es casa amb el sabater Marc Solé.

L’alfarer Joan Perlas Giralt (1877) i la seva herència
Joan Perlas Giralt disposava de la casa número 33 situada a la Plaça de l’Oli (actualment de Jaume I). Li pertanyia per herència del seu pare Joan Perlas Junyent, que morí el 1864. El seu pare la tenia per donació que li feu l’avi en Joan Perlas Martí en els capítols matrimonials fets amb Maria Giralt Bertran signats el 1810.
També posseïa una terra, un edifici i un forn alfarer, assenyalat amb el número 6, en una petita part cobert i altre descobert, situat en el carreró anomenat abans de l’estudi de baix i avui dia de Serraülls; una terra situada al lloc anomenat de Caputxins; una vinya a les Cabanyes; altra vinya a les Clotes; altra terra a santa Maria dels Horts; altra terra a Coll Salom; altra al Clot de Moja. En total es descriuen sis finques.
A l’edat de 63 anys Joan Perlas Giralt fa el seu testament. Anomena marmessors als seus fills Ramon i Antoni i al seu germà Ramon Perlas Giralt.
A parts iguals deix als seus quatre fills Antoni, Maria, Teresa i Raimunda Perlas Feliu els hi dóna aquella finca coneguda pels patis, tancada de parets, amb els edificis i solar que contenen, situada al carrer del Portalet i actualment de Ponent. Ho comprà l’any 1860. Anomena usufructuària a la seva muller Raimunda Feliu Baltà. Anomena hereu al seu fill Ramon Perlas Feliu.
Plaça Jaume I, any 1931, abans Plaça de l'Oli


Magdalena Junyent de Perlas (1827) i el seu fill Josep
La viuda de Josep Perlas Marti fa testament en aquest any. El seu nebot Joan Perlas Junyent l’anomena amb altres marmessor.
Deix a les seves filles Teresa Perlas de Guinovart i Antònia Perlas de Perera deu lliures a cadascuna. Deix 200 lliures a la seva filla Jacinta. Institueix hereu universal al seu nét Fèlix Perlas Fontanals.
Signa el testament a la casa que posseeix situada a la Plaça de l’Oli. Ella no sap escriure i necessita de la firma de Josep Olivella que ho fa en el seu nom.
La filla Jacinta, l’any següent, el 1828, es casa amb el cantirer Anton Miró Huguet.
L’any 1839 Magdalena encara vivia. Conjuntament amb el seu fill Josep Perlas Junyent, cantirer i el seu nét Fèlix Perlas Fontanals, com a propietaris dels béns del seu marit difunt Josep Perlas Marti i com a conseqüència de que el seu fill està empresonat per haver comés la mort de la seva muller Francesca Fontanals, demanen al jutge li doni permís per a signar documents d’herència del seu marit difunt i a la vegada poder vendre una terra situada al Viver a Josep Freixedes de la Bleda.
Maria Perlas Junyent (1873)
Quan tenia 72 anys, Maria, vídua de l’alfarer Ramon Cruset, filla de Joan Perlas i Pelegrina Junyent signa testament. Anomena marmessor el seu nebot, també alfarer, Joan Perlas Giralt. Té un fill que viu a Montevideo, el sabater Fèlix Cruset Perlas.

Fèlix Perlas Fontanals (1875)
El cantirer Fèlix Perlas es casa amb Maria Tarrada Raventós. El seus fills són Fèlix, alfarer, casat amb Felicia Giralt Balaguer el 1875; Francesca casada amb Magí Juliachs Perlas el 1877; Concepció casada amb l’estorer Antoni Giralt Balaguer i el sabater Joan casat amb Maria del Pilar Domènech Curtó el 1882 originària de Pobla de Massaluca (Terra Alta). 
Un dels forns de càntirs dels Perlas que encara hi és actualment

Els Perlas cantirers del segle XX
L’alfarer Ramon Perlas Feliu casat amb Maria Jover Rubió, viuen a la casa nùmero 33 de la Plaça de l’Oli, que té dues portes. Tot i que també viuen a la casa número 27 de la plaça de la Constitució l’any 1905.
A la casa número 15 de la plaça Jaume I, hi viu el cantirer Fèlix Perlas Tarrada, mori l’any 1918 a la mateixa casa de la plaça de l’Oli.
Aquesta ha estat una petita mostra del que pot donar de si conèixer una de les famílies de cantirers que van començar el seu ofici el segle XVII i que van donar nom a l’actual plaça de l’Oli. De l’Oli, perquè els cantis negres que feien en un principi, eren d’oli i no d’aigua, encara que posteriorment es feien servir per els dos tipus de líquid.




dijous, 24 de novembre de 2016

La Casa de la Pelegrina i el seu propietari (1900)



La Pelegrina és un dels espais del terme de Vilafranca ben conegut per tothom. Està situat entre la muntanya de Sant Pau i la carretera de Vilafranca a La Granada. Era també un dels espais on famílies adinerades eren propietàries de les seves terres i de la mateixa Casa de la Pelegrina, fa poc desapareguda del tot.
Un homenatge a la Casa de la Pelegrina, que marcava un extrem de Vilafranca en direcció nord-oest, podria ser aquest recordatori d’un dels propietaris de la casa l’any 1900.

El boter Pau Galtés Martorell

Un d’aquests grans propietaris fou Pau Galtés Martorell. Fill del ferrer, nascut a Vilafranca del Penedès, però vivint després a Sant Martí Sarroca, Salvador Galtés Tarrada i d’Inès Martorell Cugat vídua de Pau Balaguer, nascuda a Sant Martí Sarroca.
Pau era boter. Es va casar amb Clara Mainé i van tenir dos fills: Antoni que fou comerciant de vins i es casà amb Generosa Feliu Giribert nascuda a L’Albi (Les Garrigues) i Joan també comerciant de vins, casat amb Rosa Juliachs Balaguer.
Aquesta família van ser també els primers propietaris dels terrenys amb la casa que ocupa Cal Mascaró, al carrer del Casal número 9 construïda el 1912 i la casa Berch i Galtés al carrer Bisbe Morgades 15, construïda el 1894.
Les propietats que tenia Pau Galtés Martorell a la partida anomenada de “La Pelegrina” foren a principi del segle XX les següents dinou partides de terra:

La Pelegrina, propietat de Pau Galtés Martorell (1900)

Una peça de terra anomenada “La Pelegrina”, que es part vinya espessa, part vinya campa i part erma. Son vinyes de segona i tercera qualitat, de secà, amb alguns arbres de fruits i altres tipus d’arbres. D’extensió, 18 jornals.
Té aquesta partida de terra una casa de camp construïda, que es compon de planta baixa, primer pis i subterrani, amb el seu corral, bodega, trull y altres dependències i oficines de treball agrícola a ella unides.
Tot junt forma una sola finca que és el nom de “La Pelegrina”. Està situada dins del terme municipal de Vilafranca. Els seus límits són: pel nord, el camí de carro del Rech de la Font, part amb terra dels hereus de  Manuel Vidal Nollan, part amb altre finca del dit Galtés, que era d’Antoni Martorell, part amb terra de Josep Traver, fites i amb terra de  Antonio Graells.
A l’est, el camí de La Travessa, part amb Rosa Vallés, part amb Pere Mitjans, part fites, amb terra dels hereus de Josep Jornet, el camí de la Pelegrina, amb terra del Reverend Ramon  Bonet i fites.
Pel Sud, amb terres dels hereus de Lluis Vidal Amigó, fites, amb terra de Josefa Morgades, la rassa de la Pelegrina, part amb hereus de  Francesc Rodó,  part amb hereus de Remei Trius.
Per l’oest, amb Cristóbal Marrugat abans  Manuel Sala, fites, terra amb hereus de  Josep Guasch, part fites, i part amb terra de Josep Arnan.
El valor en venta d’aquesta finca és de 9.245 pessetes.

La Vinya de la Torreta
Una terra, vinya, campa, de secà, de segona i tercera qualitat. Situada en el terme de Vilafranca, al lloc anomenat de la Torreta, coneguda per “Vinya de la Torreta”.Té una extensió d’uns cinc jornals.
Els seus límits són, pel nord, amb Pau Gallart.
Per l’est amb altre finca de Pau Galtés, abans de  Francisco Javier Fenollosa, amb els hereus de Pere Sadurní, amb els hereus de  Manuel Vidal y Rollan, amb terres d’Esteve Calveras abans Martorell i amb la rassa.
Pel Sud, la rassa de la Peregrina i terra de Teodor Miret.
Per l’oest, terra de  Joan Roig Serra, abans Almirall, fites, la finca del mateix Galtés, abans del reverend  Joaquim Inglada i un viarany.
Travessa aquesta finca d’Est a Oest el camí o viarany que va de la Pelegrina a la Torreta. El valor en venta d’aquesta finca és de 1.285 pesetas.
La Vinya de la Raltania
Altra terra de vinya espessa, de secà, de segona i tercera qualitat al lloc anomenat “La Raltania”. Situada a la Pelegrina. Té d’extensió quatre jornals.
Els seus límits són pel nord, amb el camí de la Travessa.
Per l’est, part amb altra finca de Galtés que abans era de Rómul Bosch, terra de Joan Ribera Rius i terra de Josep Estalella.
Pel sud rassa i terra de Josep Feliu Salvany.
Per l’Oest, part terra amb el propi Feliu, rassa, part amb altra finca de Galtés, abans dels hereus d’Antoni Martorell, fites i camí de fruits,  part amb terra de Pau Bonet i camí de fruits. El valor en la venta d’aquesta finca és el de 1235 pessetes.
La Vinya de Benages o de Sant Hilari
Altra vinya campa, de secà, de segona qualitat. D’extensió quatre jornals. Situada a la partida de Benages, a la Pelegrina, o de Sant Hilari.
Els seus límits són, pel nord, part amb terra de Jaume Vives abans de Galimany i part amb Vicens Marrugat.
Per l’Est amb el propi Marrugat.
Pel Sud rassa, amb terra Fèlix Marti, amb terra de  Teodor Miret, amb terra dels hereus de Pelegrí Grau i amb els de Josep Boada.
Per l’oest amb terra de Damià Mestres abans de Ferret. El valor en venta d’aquesta finca és de 600 pessetes.
La Vinya de l’Olivera o vinya llarga
Posseix també una terra, plantada de vinya espessa, de secà, amb algunes oliveres, de segona i tercera qualitat. D’extensió dos jornals. Situada a Benages, al lloc conegut per l’olivera o vinya llarga.
Els seus límits són: pel nord, fites, part amb terra de Josep Casanovas, abans de Pau, part amb terra d'Adelaida Notó i Posas.
Per l’Est, amb el camí de carro anomenat dels Baus.
Pel Sud, camí de fruits, amb terra d’Albert Vendrell abans de Josep, part amb Pau Santacana, abans de Josep, amb terra de Josep Bas i de Pau Gallart.
Per l’oest, amb terra de Fèlix Amat, abans del dit Gallart. El valor en venta d’aquesta finca és de 585 pessetes.
La Vinya dels Massells
Altra vinya campa, de secà. De primera i segona qualitat. Situada a la Pelegrina, al lloc anomenat dels Massells. D’extensió dos jornals.
Els seus límits són pel nord, amb el camí de carro del Rech de la Font i terra de  Ronaldo Mullol.
Per l’Est, fites i terra de Joan Miret i Mata.
Pel Sud, fites, part amb  Josep Monsarro i part amb una altra finca de Galtés, abans de  Rómul Bosch.
Per l’Oest, fites, camí de fruits i terra de Modest Mata. El valor en venta d’aquesta finca és de 375 pessetes.
Pau Galtés Martorell, comprà aquestes sis finques anteriors, al noble José Maria de España i d’Orteu, amb escriptura el 30/7/1896.
La Vinya de la Pelegrina
Pau Galtés Martorell, posseeix una altra terra de vinya, part campa, de secà. De segona i tercera qualitat. D’extensió una mica més de mig jornal. Situada al lloc anomenat La Pelegrina.
Els seus límits són: per l’est un camí veïnal i amb una altra finca de Galtés.
Pel sud, amb els hereus de  Manuel Vidal abans Pau Tarrada.
Per l’oest, amb Galtés, abans  Rómul Bosch i fites.
Pel nord, amb finca de Galtés que va comprar a Josefa Pañellas i el seu fill Antoni Martorell..El valor en venta d’aquesta  finca és de 455 pessetes.
Pau Galtés Martorell, va comprar tota la finca a Margarita Martorell Mascaró el 12/7/1897.
Altra vinya a la Pelegrina
Altra terra, plantada de vinya espessa. D’extensió dos jornals i mig. Situada a la Pelegrina.
Els seus límits són: per l’est, amb els hereus de Josep Rodó i amb els hereus de Fèlix Bosch i un camí rural per on hi té l’entrada.
Pel sud, amb hereus de Marià Sadurní i fites.
Per l’oest, amb finca de Galtés, abans José María de España i rassa.
Pel nord, amb finca de Galtés i rassa.
Pel nord, amb Pau Gallart, fites i part amb hereus de Sadurní i fites. El valor en venta d’aquesta finca és el de 935 pessetes.
Pau Galtés Martorell la va comprar al notari Francesc Xavier Fenollosa, amb residència en la ciutat de Barcelona el 3/8/1896.
Altra vinya a la Pelegrina
També posseïa Pau Galtés Martorell, altra terra de vinya, part camp, de secà. De segona qualitat. D’extensió un jornal i mig.
Els seus límits són: per l’est, un camí veïnal i altra finca de Pau Galtés.
Pel sud, amb altra finca de Galtés, abans Margarita Martorell.
Per l’oest, amb finca de Galtés, abans de Ròmul Bosch, fites i amb terra de Remei Trius.
Pel nord amb terra de Josep Ferrer.
El valor en venta d’aquesta finca és de 515 pessetes.
Pau Galtés Martorell, tenia aquesta terra per la venta que li van fer Josefa Pañella i Almirall  i el seu fill Antoni Martorell Pañellas, com a béns que pertanyien al difunt Antoni Martorell Mascaró, el 12/7/1897.
Altra vinya a la Torreta
Una altra terra, part vinya i part campa posseïa Pau, en el lloc anomenat La Torreta. De segona i tercera qualitat. D’extensió un jornal i mig.
Els seus límits són: pel nord, amb terra de Pasqual Pausas.
Per l’Est part amb terra de Pau Gallart i part amb Galtés, abans de  José Maria de España.
Pel sud, amb viarany, amb terres de la Torreta, propis de Joan Roig i Serra.
Per l’oest, camí de fruits, amb les terres dites de la Torreta, rassa, i amb les pròpies terres de la Torreta. El valor en venta d’aquesta finca és de 400 pessetes.
Pau Galtés Martorell la posseeix per compra que feu als germans, el reverend  Joaquim,  Artur i Antonia i a la coneguda per Alberta Inglada i Via, el 8/8/1896.
Altra terra a la Pelegrina
Una terra campa, situada a la Pelegrina. D'extensió un jornal i mig.
Els seus límits són: per l’est amb finca de Galtés, abans de Ròmul Bosch.
Pel sud, amb els hereus de Manuel Vidal i un camí.
Per l’oest, amb Galtés i marge.
Pel nord, amb els hereus de Francesc Nin.
El valor en venta d’aquesta finca és el de 580 pessetes.
Una altra terra a la Pelegrina
Una quinzena terra, situada en el mateix lloc de la Pelegrina, d’un jornal i mig, plantada a tires, és a dir, amb arbres i altres plantes.
Els límits d’aquesta terra són: per l’est, terra de Remei Trius i camí.
Pel sud i l’oest amb terres de Galtés, abans Fenollosa.
Pel nord amb Pau Gallart. El valor d’aquesta finca és de 450 pessetes.
Aquestes dues finques les posseïa Pau Galtés Martorell per la compra que va fer a Antònia Sadurní i Casanovas el 18/10/1897.
La setzena terra de la Pelegrina
Terra campa i vinya de dos jornals. Situada a la Pelegrina.
Els límits de la terra són: per l’est amb Josep Rodó.
Pel sud, amb altra finca de Galtés, abans dels hereus de Pere Vinyals.
Per l’oest, amb els hereus de Francesca Tarrada
Pel nord, amb altra finca de Galtés, abans Marià Sadurní. El valor en venta d’aquesta finca és de 855 pessetes.
Li pertanyia a Pau, per la compra que feu a Ròmul Bosch i Alsina el 7/2/1898.
La dissetena terra a La Torreta
Terra campa que abans era vinya, d’un jornal i mig. Situada a la Pelegrina i a la Torreta.
Els límits d’aquesta terra són: per l’est amb terra de Joan Serra i amb terra de Pau Gallart i amb l’entrada a la terra que es fa pel camí de treure fruits.
Pel sud amb altra finca de Galtés, abans dels hereus de Pere Pau Inglada i fites.
Per l’oest i nord amb el dit Joan Serra i rassa.
El valor en venta d’aquesta finca és de 200 pessetes.
Pertenyia a Pau Galtés Martorell, per la compra que va fer a Pasqual i a la seva filla Concepció Pausas, el 25/9/1897.
La divuitena terra, a Sant Hilari
Terra de cinc jornals, situada a Sant Hilari, a la Pelegrina. És sembradura, vinya espessa de segona qualitat.
Els límits d’aquesta terra són: per l’est, amb Baldomero Gili i fites.
Pel sud, part amb Marià Mitjans, fites i part camí de fruits i una petita part amb Ramon Bonet.
Per l’oest, amb Manuel Sala.
Pel nord, amb una petita part amb en Fàbregas, terra de Fèlix Martí, terra de Jaume Hill i amb terra de Josep Tetas. El valor en venta d’aquesta finca és de 1400 pessetes.
Pertanyia a Pau Galtés Martorell, per l’agrupació de dues terres diferents en la compra feta a Josep Forment i Salvany el 7/3/1898.
La dinovena i última terra de la Pelegrina
Terra, que abans era camp i ara és vinya, de tres jornals, situada a la Pelegrina.
Els límits d’aquesta terra són: al nord amb terres de Ramon Brunet, i amb altres de Galtés.
Al sud amb terres de la viuda d’Antoni Morgades.
A l’est amb el camí de carro de la Pelegrina.
Per l’oest amb terres de Galtés. El valor en venta d’aquesta finca és el de 905 pessetes.
Eren de Pau Galtés Martorell, per compra que feu al matrimoni Antoni Gili Bertran Teresa.


dissabte, 15 d’octubre de 2016

Els Ventosa, productors/exportadors de vi a les Amèriques, una família de Vilanova (segle XIX)


Fragata del vilafranquí Marcel·lí Jané Formosa


A finals del segle XVIII es fan evidents els problemes econòmics a Catalunya amb la baixada dels preus del vi i aiguardents a causa de les dificultats del comerç internacional, tant cap a Amèrica com cap al nord d’Europa, però sobretot dels problemes polítics, en bona part derivats dels ecos de la Marsellesa.
Europa s’encaminava cap a la modernitat, trencant les estructures de l’antic règim que dificultaven l’avanç del capitalisme i del liberalisme que començava a imposar-se. La producció i el comerç van experimentar un gran creixement. Dos aspectes de l’expansió agrícola són importants destacar, un, que en bona part s0ha fet a partir de petites explotacions familiars de pagesos, amb contractes emfitèutics i altre l’especialització vitivinícola i l’exportació de vins i aiguardents cap a Amèrica, el nord d’Europa i la mediterrània.   

El Trienni Liberal va començar amb la restauració de la Constitució l’any 1812. El primer alcalde constitucional que va tenir Vilafranca del Penedès fou Pere Batlle Mascaró. En les eleccions a diputats a les corts espanyoles el 1820 fou escollit el catedràtic de medicina de Vilafranca, Fèlix Jané Bertran.
Dins d’aquest context polític com econòmic es movia la família Ventosa-Janér- Massana.


Ventosa – Puig  a Cuba
El 12 d’octubre de 1778 el rei Carles III d’Espanya firmava el Reglament de lliure comerç que va culminar el procés de lliure canvi iniciat en 1765.
En la seva introducció exposa les intencions i finalitats del seu dictat:
Como desde mi exaltación al Trono de España fue siempre el primer objeto de mis atenciones y cuidados la felicidad de mis amados Vasallos de estos Reinos, y los de Indias, he ido dispensando a unos y otros, las muchas gracias y beneficios que deben perpetuarse en su memoria y reconocimiento. Y considerando Yo, que sólo un Comercio, libre y protegido entre Españoles Europeos, y Americanos, puede restablecer en mis Dominios la Agricultura, la Industria y la Población a su antiguo vigor..."
El reglament estava compost per 55 articles, ampliava la llibertat de comerç, habilitar a 13 els ports metropolitans: Sevilla, Cádiz, Màlaga...i a 24 els ports americans: San Juan de Puerto Rico, Santo Domingo, Santiago de Cuba, Batabanó, La Habana...

Fent realitat aquest decret, alguns Ventosa-Puig-Roig-Jané sabem que van a anar a comerciar i viatjar cap a Cuba en el segle XIX. Uns expedients de sol·licituds pel embarcament ens ajuden a documentar-lo, primer, a unes persones de cognom Puig i/o Ventosa que vivien a Vilanova i la Geltrú.

Els Puig-Ventosa de Sant Pere de Ribes

Agustí Puig Ventosa, originari de Sant Pere de Ribes, fill de Cristóbal Puig, nascut a Sant Pere de Ribes i Gertrudis Ventosa, originària de Vilanova i la Geltrú, habitants al Mas Soler, situat a Sant Pere de Ribes, era solter, tenia 24 anys, la seva intenció era viatjar a Baiamó (Cuba). Volia reunir-se amb el seu germà Josep Puig Ventosa i treballar al comerç que allà feia ja el seu germà.

Es necessitava permís patern per poder embarcar, fou la seva mare, que era vídua, qui li firmà el consentiment el 22 d’agost de 1827,

En aquest expedient per poder embarcar hi ha testimonis que asseguren que és cert el que vol fer el dit Agustí a Cuba. Per exemple, Francesc Argenter comerciant de Sitges, afirma que Josep Puig Ventosa, germà d’Agustí, que és cert que en la ciutat de Baiamo té una tenda oberta, ja que ell acaba de tornar d’aquest lloc i és qui li ha portat la carta dirigida al seu germà Agustí en la que li diu que vagi cap allà a ajudar-lo.  La carta està datada el 17 d’agost de 1827.

Un altre germà de Josep i Agustí fou Joan Puig Ventosa, que també marxà cap a Cuba. Tenia 23 anys quan el 22 d’agost de 1829 demana permís per poder embarcar.

En aquest cas, però, el seu objectiu era anar a la ciutat de Santiago de Cuba a reunir-se en la botiga de pops  que té allà Josep Miret Puig i aprendre l’ofici.

També en l’expedient hi ha testimonis que verifiquen l’afer. El batlle de Sant Pere de Ribes Pere Mestre, ho certifica dient: “que Joan Puig Ventosa és solter, natural i veí de aquest poble, és de bona vida, fama i costum cristiana, el qual no ha agafat cap arma en temps de la constitució ni tampoc en l’última rebel·lió”.


Els Ventosa de Vilanova
El sis d’octubre de 1829 fou quan Josep Anton Ventosa Parets, de 19 anys, originari de Vilanova, fill de Ramon Ventosa i Francesca Parets, sol·licita llicència per embarcar cap a la ciutat de Villaclara (Cuba).
Té la intenció de reunir-se amb el comerciant Antoni Roig, que també hi té una botiga.
El seu pare és l’encarregat de firmar l’autorització. El comerciant de Vilanova, Francesc Puig, és que dóna veracitat a l’existència de la tenda del tal Puig a Cuba, ja que ell mateix hi té interessos comercials en la mateixa ciutat de Villaclara.

Argentina

No tan sols era Cuba el destí d’aquesta família, sinó també negociaven o viatjaven cap a Argentina. Una carta enviada des de Buenos Aires a la muller d’Antoni Pasqual Ventosa veí de Vilanova per part del seu germà datada el 25 de juny de 1899 diu:
(la carta era enviada per Domingo Bonafont a la seva germana Delfina, muller de Pasqual)
Mí querida hermana: recibí tu carta, en la que me dabas la triste noticia del fallecimiento de nuestra querida y buena hermana, hemos perdido, pues, el ser que por ley divina y humana es el más verdadero, es el ser que cuanto más estamos sumidos en angustias y tribulaciones más podemos contar con él. Todos nosotros hemos sentido tan irreparable pérdida, y mi nene, mi querido hijo, aun sin conocerla, a llorado tanto por su abuelita como no te puedes imaginar y no para noche sin que rece por su alma. Feliz tu, hermana mía, que si quiera has tenido el consuelo de prodigarle los muy dados debidos, mientras que yo alejado por el destino, de su lado, no me queda más que hacer sino llorar su pérdida, y darte las gracias por tus desvelos. Respecto a la noticia que me das de haberme dejado en su testamento 1000 pesetas para mi, y que puedo mandar cobrar, decirte que hoy giré una letra por 1000 pesetas, a nombre de Antonio Pascual y a la orden del “Banco del Rio de la Plata.
Dígale, pues, a tu esposo que me haga el favor de pagar dicha letra cuando vengas a cobrársela: soy pobre, querida hermana, ese dinero me ayudará bastante.
Por tu citada carta veo que estas preocupada respecto a tu porvenir: si yo estuviera en esta, tengo la seguridad que te haría cambiar de ideas: te aconsejo procures distraerte, ya sea paseando o en otro tema, alejar ideas tristes y hacer de manera que tú seas el médico de tu persona”.
Llegint la carta, no sembla que s’ho passés bé en la ciutat de Buenos Aires.
Marcel·lí Jane Formosa


Els Jané de Vilafranca del Penedès, familiars dels Ventosa
Molta de la gent que anava a les Amèriques tenia de professió boter.
A Vilanova hi havia un centenar de boters matriculats i uns 500 treballadors (1880). A Vilafranca del Penedès 50 boters en el mateix any.
Els anys 1870 i 1880 corresponen a l’anomenada edat d’or de la viticultura catalana. La fil·loxera feia malbé les vinyes franceses i els vins catalans substituïen al vi francès, fet que provocaria un augment de les exportacions i del preu del vi.
La família Ventosa-Jané-Puig. molts eren boters.
El boter Fèlix Jané Estalella de Vilafranca cobrà el 1873 per un treball 673 lliures. Era el import dels materials i dies que va utilitzar per fer 40 botes de set càrregues cadascuna, tres barralons (recipient de fusta, subjecte per cercles, amb dues ases i tapa) i deu parells de portadores de raïm. Tot es va fabricar a la Masia Sala, situada al terme de Sant Martí Sarroca (L’actual caves Vallformosa de Vilobí). L’encarregat d’aquesta masia era qui li va encarregar la feina.

Un germà d’aquest boter, en Pau Jané Estalella, va demanar permís governatiu per poder embarcar a Cuba. la seva mare és qui signà el permís el 1833. Volia anar-hi per arreglar certs interessos molt convenients per la seva família. S’havia de reunir amb el seu familiar Josep Ventosa a La Habana...

Fragment d’un treball molt més ampli, que es va editar en llibre, dirigit a la família de Mercedes Ventosa Miquel de Barcelona amb el títol “Antes que la memoria olvide”.