La Casa de la Pelegrina i el seu propietari (1900)

La Pelegrina és un dels espais del terme de Vilafranca ben conegut per tothom. Està situat entre la muntanya de Sant Pau i la carretera de Vilafranca a La Granada. Era també un dels espais on famílies adinerades eren propietàries de les seves terres i de la mateixa Casa de la Pelegrina, fa poc desapareguda del tot.

Un homenatge a la Casa de la Pelegrina, que marcava un extrem de Vilafranca en direcció nord-oest, podria ser aquest recordatori d’un dels propietaris de la casa l’any 1900.

El boter Pau Galtés Martorell

Un d’aquests grans propietaris fou Pau Galtés Martorell. Fill del ferrer, nascut a Vilafranca del Penedès, però vivint després a Sant Martí Sarroca, Salvador Galtés Tarrada i d’Inès Martorell Cugat vídua de Pau Balaguer, nascuda a Sant Martí Sarroca.

Pau era boter. Es va casar amb Clara Mainé i van tenir dos fills: Antoni que fou comerciant de vins i es casà amb Generosa Feliu Giribert nascuda a L’Albi (Les Garrigues) i Joan també comerciant de vins, casat amb Rosa Juliachs Balaguer.

Aquesta família van ser també els primers propietaris dels terrenys amb la casa que ocupa Cal Mascaró, al carrer del Casal número 9 construïda el 1912 i la casa Berch i Galtés al carrer Bisbe Morgades 15, construïda el 1894.

Les propietats que tenia Pau Galtés Martorell a la partida anomenada de “La Pelegrina” foren a principi del segle XX les següents dinou partides de terra:

La Pelegrina, propietat de Pau Galtés Martorell (1900)

Una peça de terra anomenada “La Pelegrina”, que es part vinya espessa, part vinya campa i part erma. Son vinyes de segona i tercera qualitat, de secà, amb alguns arbres de fruits i altres tipus d’arbres. D’extensió, 18 jornals.

Té aquesta partida de terra una casa de camp construïda, que es compon de planta baixa, primer pis i subterrani, amb el seu corral, bodega, trull y altres dependències i oficines de treball agrícola a ella unides.

Tot junt forma una sola finca que és el nom de “La Pelegrina”. Està situada dins del terme municipal de Vilafranca. Els seus límits són: pel nord, el camí de carro del Rech de la Font, part amb terra dels hereus de  Manuel Vidal Nollan, part amb altre finca del dit Galtés, que era d’Antoni Martorell, part amb terra de Josep Traver, fites i amb terra de  Antonio Graells.

A l’est, el camí de La Travessa, part amb Rosa Vallés, part amb Pere Mitjans, part fites, amb terra dels hereus de Josep Jornet, el camí de la Pelegrina, amb terra del Reverend Ramon  Bonet i fites.

Pel Sud, amb terres dels hereus de Lluis Vidal Amigó, fites, amb terra de Josefa Morgades, la rassa de la Pelegrina, part amb hereus de  Francesc Rodó,  part amb hereus de Remei Trius.

Per l’oest, amb Cristóbal Marrugat abans  Manuel Sala, fites, terra amb hereus de  Josep Guasch, part fites, i part amb terra de Josep Arnan.

El valor en venta d’aquesta finca és de 9.245 pessetes.

La Vinya de la Torreta

Una terra, vinya, campa, de secà, de segona i tercera qualitat. Situada en el terme de Vilafranca, al lloc anomenat de la Torreta, coneguda per “Vinya de la Torreta”.Té una extensió d’uns cinc jornals.

Els seus límits són, pel nord, amb Pau Gallart.

Per l’est amb altre finca de Pau Galtés, abans de  Francisco Javier Fenollosa, amb els hereus de Pere Sadurní, amb els hereus de  Manuel Vidal y Rollan, amb terres d’Esteve Calveras abans Martorell i amb la rassa.

Pel Sud, la rassa de la Peregrina i terra de Teodor Miret.

Per l’oest, terra de  Joan Roig Serra, abans Almirall, fites, la finca del mateix Galtés, abans del reverend  Joaquim Inglada i un viarany.

Travessa aquesta finca d’Est a Oest el camí o viarany que va de la Pelegrina a la Torreta. El valor en venta d’aquesta finca és de 1.285 pesetas.

La Vinya de la Raltania

Altra terra de vinya espessa, de secà, de segona i tercera qualitat al lloc anomenat “La Raltania”. Situada a la Pelegrina. Té d’extensió quatre jornals.

Els seus límits són pel nord, amb el camí de la Travessa.

Per l’est, part amb altra finca de Galtés que abans era de Rómul Bosch, terra de Joan Ribera Rius i terra de Josep Estalella.

Pel sud rassa i terra de Josep Feliu Salvany.

Per l’Oest, part terra amb el propi Feliu, rassa, part amb altra finca de Galtés, abans dels hereus d’Antoni Martorell, fites i camí de fruits,  part amb terra de Pau Bonet i camí de fruits. El valor en la venta d’aquesta finca és el de 1235 pessetes.

La Vinya de Benages o de Sant Hilari

Altra vinya campa, de secà, de segona qualitat. D’extensió quatre jornals. Situada a la partida de Benages, a la Pelegrina, o de Sant Hilari.

Els seus límits són, pel nord, part amb terra de Jaume Vives abans de Galimany i part amb Vicens Marrugat.

Per l’Est amb el propi Marrugat.

Pel Sud rassa, amb terra Fèlix Marti, amb terra de  Teodor Miret, amb terra dels hereus de Pelegrí Grau i amb els de Josep Boada.

Per l’oest amb terra de Damià Mestres abans de Ferret. El valor en venta d’aquesta finca és de 600 pessetes.

La Vinya de l’Olivera o vinya llarga

Posseix també una terra, plantada de vinya espessa, de secà, amb algunes oliveres, de segona i tercera qualitat. D’extensió dos jornals. Situada a Benages, al lloc conegut per l’olivera o vinya llarga.

Els seus límits són: pel nord, fites, part amb terra de Josep Casanovas, abans de Pau, part amb terra d'Adelaida Notó i Posas.

Per l’Est, amb el camí de carro anomenat dels Baus.

Pel Sud, camí de fruits, amb terra d’Albert Vendrell abans de Josep, part amb Pau Santacana, abans de Josep, amb terra de Josep Bas i de Pau Gallart.

Per l’oest, amb terra de Fèlix Amat, abans del dit Gallart. El valor en venta d’aquesta finca és de 585 pessetes.

La Vinya dels Massells

Altra vinya campa, de secà. De primera i segona qualitat. Situada a la Pelegrina, al lloc anomenat dels Massells. D’extensió dos jornals.

Els seus límits són pel nord, amb el camí de carro del Rech de la Font i terra de  Ronaldo Mullol.

Per l’Est, fites i terra de Joan Miret i Mata.

Pel Sud, fites, part amb  Josep Monsarro i part amb una altra finca de Galtés, abans de  Rómul Bosch.

Per l’Oest, fites, camí de fruits i terra de Modest Mata. El valor en venta d’aquesta finca és de 375 pessetes.

Pau Galtés Martorell, comprà aquestes sis finques anteriors, al noble José Maria de España i d’Orteu, amb escriptura el 30/7/1896.

La Vinya de la Pelegrina

Pau Galtés Martorell, posseeix una altra terra de vinya, part campa, de secà. De segona i tercera qualitat. D’extensió una mica més de mig jornal. Situada al lloc anomenat La Pelegrina.

Els seus límits són: per l’est un camí veïnal i amb una altra finca de Galtés.

Pel sud, amb els hereus de  Manuel Vidal abans Pau Tarrada.

Per l’oest, amb Galtés, abans  Rómul Bosch i fites.

Pel nord, amb finca de Galtés que va comprar a Josefa Pañellas i el seu fill Antoni Martorell..El valor en venta d’aquesta  finca és de 455 pessetes.

Pau Galtés Martorell, va comprar tota la finca a Margarita Martorell Mascaró el 12/7/1897.

Altra vinya a la Pelegrina

Altra terra, plantada de vinya espessa. D’extensió dos jornals i mig. Situada a la Pelegrina.

Els seus límits són: per l’est, amb els hereus de Josep Rodó i amb els hereus de Fèlix Bosch i un camí rural per on hi té l’entrada.

Pel sud, amb hereus de Marià Sadurní i fites.

Per l’oest, amb finca de Galtés, abans José María de España i rassa.

Pel nord, amb finca de Galtés i rassa.

Pel nord, amb Pau Gallart, fites i part amb hereus de Sadurní i fites. El valor en venta d’aquesta finca és el de 935 pessetes.

Pau Galtés Martorell la va comprar al notari Francesc Xavier Fenollosa, amb residència en la ciutat de Barcelona el 3/8/1896.

Altra vinya a la Pelegrina

També posseïa Pau Galtés Martorell, altra terra de vinya, part camp, de secà. De segona qualitat. D’extensió un jornal i mig.

Els seus límits són: per l’est, un camí veïnal i altra finca de Pau Galtés.

Pel sud, amb altra finca de Galtés, abans Margarita Martorell.

Per l’oest, amb finca de Galtés, abans de Ròmul Bosch, fites i amb terra de Remei Trius.

Pel nord amb terra de Josep Ferrer.

El valor en venta d’aquesta finca és de 515 pessetes.

Pau Galtés Martorell, tenia aquesta terra per la venta que li van fer Josefa Pañella i Almirall  i el seu fill Antoni Martorell Pañellas, com a béns que pertanyien al difunt Antoni Martorell Mascaró, el 12/7/1897.

Altra vinya a la Torreta

Una altra terra, part vinya i part campa posseïa Pau, en el lloc anomenat La Torreta. De segona i tercera qualitat. D’extensió un jornal i mig.

Els seus límits són: pel nord, amb terra de Pasqual Pausas.

Per l’Est part amb terra de Pau Gallart i part amb Galtés, abans de  José Maria de España.

Pel sud, amb viarany, amb terres de la Torreta, propis de Joan Roig i Serra.

Per l’oest, camí de fruits, amb les terres dites de la Torreta, rassa, i amb les pròpies terres de la Torreta. El valor en venta d’aquesta finca és de 400 pessetes.

Pau Galtés Martorell la posseeix per compra que feu als germans, el reverend  Joaquim,  Artur i Antonia i a la coneguda per Alberta Inglada i Via, el 8/8/1896.

Altra terra a la Pelegrina

Una terra campa, situada a la Pelegrina. D'extensió un jornal i mig.

Els seus límits són: per l’est amb finca de Galtés, abans de Ròmul Bosch.

Pel sud, amb els hereus de Manuel Vidal i un camí.

Per l’oest, amb Galtés i marge.

Pel nord, amb els hereus de Francesc Nin.

El valor en venta d’aquesta finca és el de 580 pessetes.

Una altra terra a la Pelegrina

Una quinzena terra, situada en el mateix lloc de la Pelegrina, d’un jornal i mig, plantada a tires, és a dir, amb arbres i altres plantes.

Els límits d’aquesta terra són: per l’est, terra de Remei Trius i camí.

Pel sud i l’oest amb terres de Galtés, abans Fenollosa.

Pel nord amb Pau Gallart. El valor d’aquesta finca és de 450 pessetes.

Aquestes dues finques les posseïa Pau Galtés Martorell per la compra que va fer a Antònia Sadurní i Casanovas el 18/10/1897.

La setzena terra de la Pelegrina

Terra campa i vinya de dos jornals. Situada a la Pelegrina.

Els límits de la terra són: per l’est amb Josep Rodó.

Pel sud, amb altra finca de Galtés, abans dels hereus de Pere Vinyals.

Per l’oest, amb els hereus de Francesca Tarrada

Pel nord, amb altra finca de Galtés, abans Marià Sadurní. El valor en venta d’aquesta finca és de 855 pessetes.

Li pertanyia a Pau, per la compra que feu a Ròmul Bosch i Alsina el 7/2/1898.

La dissetena terra a La Torreta

Terra campa que abans era vinya, d’un jornal i mig. Situada a la Pelegrina i a la Torreta.

Els límits d’aquesta terra són: per l’est amb terra de Joan Serra i amb terra de Pau Gallart i amb l’entrada a la terra que es fa pel camí de treure fruits.

Pel sud amb altra finca de Galtés, abans dels hereus de Pere Pau Inglada i fites.

Per l’oest i nord amb el dit Joan Serra i rassa.

El valor en venta d’aquesta finca és de 200 pessetes.

Pertenyia a Pau Galtés Martorell, per la compra que va fer a Pasqual i a la seva filla Concepció Pausas, el 25/9/1897.

La divuitena terra, a Sant Hilari

Terra de cinc jornals, situada a Sant Hilari, a la Pelegrina. És sembradura, vinya espessa de segona qualitat.

Els límits d’aquesta terra són: per l’est, amb Baldomero Gili i fites.

Pel sud, part amb Marià Mitjans, fites i part camí de fruits i una petita part amb Ramon Bonet.

Per l’oest, amb Manuel Sala.

Pel nord, amb una petita part amb en Fàbregas, terra de Fèlix Martí, terra de Jaume Hill i amb terra de Josep Tetas. El valor en venta d’aquesta finca és de 1400 pessetes.

Pertanyia a Pau Galtés Martorell, per l’agrupació de dues terres diferents en la compra feta a Josep Forment i Salvany el 7/3/1898.

La dinovena i última terra de la Pelegrina

Terra, que abans era camp i ara és vinya, de tres jornals, situada a la Pelegrina.

Els límits d’aquesta terra són: al nord amb terres de Ramon Brunet, i amb altres de Galtés.

Al sud amb terres de la viuda d’Antoni Morgades.

A l’est amb el camí de carro de la Pelegrina.

Per l’oest amb terres de Galtés. El valor en venta d’aquesta finca és el de 905 pessetes.

Eren de Pau Galtés Martorell, per compra que feu al matrimoni Antoni Gili Bertran Teresa.

Els Ventosa, productors/exportadors de vi a les Amèriques, una família de Vilanova (segle XIX)

Fragata del vilafranquí Marcel·lí Jané Formosa

A finals del segle XVIII es fan evidents els problemes econòmics a Catalunya amb la baixada dels preus del vi i aiguardents a causa de les dificultats del comerç internacional, tant cap a Amèrica com cap al nord d’Europa, però sobretot dels problemes polítics, en bona part derivats dels ecos de la Marsellesa.

Europa s’encaminava cap a la modernitat, trencant les estructures de l’antic règim que dificultaven l’avanç del capitalisme i del liberalisme que començava a imposar-se. La producció i el comerç van experimentar un gran creixement. Dos aspectes de l’expansió agrícola són importants destacar, un, que en bona part s0ha fet a partir de petites explotacions familiars de pagesos, amb contractes emfitèutics i altre l’especialització vitivinícola i l’exportació de vins i aiguardents cap a Amèrica, el nord d’Europa i la mediterrània.   

El Trienni Liberal va començar amb la restauració de la Constitució l’any 1812. El primer alcalde constitucional que va tenir Vilafranca del Penedès fou Pere Batlle Mascaró. En les eleccions a diputats a les corts espanyoles el 1820 fou escollit el catedràtic de medicina de Vilafranca, Fèlix Jané Bertran.

Dins d’aquest context polític com econòmic es movia la família Ventosa-Janér- Massana.

Ventosa – Puig  a Cuba

El 12 d’octubre de 1778 el rei Carles III d’Espanya firmava el Reglament de lliure comerç que va culminar el procés de lliure canvi iniciat en 1765.

En la seva introducció exposa les intencions i finalitats del seu dictat:

“Como desde mi exaltación al Trono de España fue siempre el primer objeto de mis atenciones y cuidados la felicidad de mis amados Vasallos de estos Reinos, y los de Indias, he ido dispensando a unos y otros, las muchas gracias y beneficios que deben perpetuarse en su memoria y reconocimiento. Y considerando Yo, que sólo un Comercio, libre y protegido entre Españoles Europeos, y Americanos, puede restablecer en mis Dominios la Agricultura, la Industria y la Población a su antiguo vigor..."

El reglament estava compost per 55 articles, ampliava la llibertat de comerç, habilitar a 13 els ports metropolitans: Sevilla, Cádiz, Màlaga...i a 24 els ports americans: San Juan de Puerto Rico, Santo Domingo, Santiago de Cuba, Batabanó, La Habana...

Fent realitat aquest decret, alguns Ventosa-Puig-Roig-Jané sabem que van a anar a comerciar i viatjar cap a Cuba en el segle XIX. Uns expedients de sol·licituds pel embarcament ens ajuden a documentar-lo, primer, a unes persones de cognom Puig i/o Ventosa que vivien a Vilanova i la Geltrú.

Els Puig-Ventosa de Sant Pere de Ribes

Agustí Puig Ventosa, originari de Sant Pere de Ribes, fill de Cristóbal Puig, nascut a Sant Pere de Ribes i Gertrudis Ventosa, originària de Vilanova i la Geltrú, habitants al Mas Soler, situat a Sant Pere de Ribes, era solter, tenia 24 anys, la seva intenció era viatjar a Baiamó (Cuba). Volia reunir-se amb el seu germà Josep Puig Ventosa i treballar al comerç que allà feia ja el seu germà.

Es necessitava permís patern per poder embarcar, fou la seva mare, que era vídua, qui li firmà el consentiment el 22 d’agost de 1827,

En aquest expedient per poder embarcar hi ha testimonis que asseguren que és cert el que vol fer el dit Agustí a Cuba. Per exemple, Francesc Argenter comerciant de Sitges, afirma que Josep Puig Ventosa, germà d’Agustí, que és cert que en la ciutat de Baiamo té una tenda oberta, ja que ell acaba de tornar d’aquest lloc i és qui li ha portat la carta dirigida al seu germà Agustí en la que li diu que vagi cap allà a ajudar-lo.  La carta està datada el 17 d’agost de 1827.

Un altre germà de Josep i Agustí fou Joan Puig Ventosa, que també marxà cap a Cuba. Tenia 23 anys quan el 22 d’agost de 1829 demana permís per poder embarcar.

En aquest cas, però, el seu objectiu era anar a la ciutat de Santiago de Cuba a reunir-se en la botiga de pops  que té allà Josep Miret Puig i aprendre l’ofici.

També en l’expedient hi ha testimonis que verifiquen l’afer. El batlle de Sant Pere de Ribes Pere Mestre, ho certifica dient: “que Joan Puig Ventosa és solter, natural i veí de aquest poble, és de bona vida, fama i costum cristiana, el qual no ha agafat cap arma en temps de la constitució ni tampoc en l’última rebel·lió”.

Els Ventosa de Vilanova

El sis d’octubre de 1829 fou quan Josep Anton Ventosa Parets, de 19 anys, originari de Vilanova, fill de Ramon Ventosa i Francesca Parets, sol·licita llicència per embarcar cap a la ciutat de Villaclara (Cuba).

Té la intenció de reunir-se amb el comerciant Antoni Roig, que també hi té una botiga.

El seu pare és l’encarregat de firmar l’autorització. El comerciant de Vilanova, Francesc Puig, és que dóna veracitat a l’existència de la tenda del tal Puig a Cuba, ja que ell mateix hi té interessos comercials en la mateixa ciutat de Villaclara.

Argentina

No tan sols era Cuba el destí d’aquesta família, sinó també negociaven o viatjaven cap a Argentina. Una carta enviada des de Buenos Aires a la muller d’Antoni Pasqual Ventosa veí de Vilanova per part del seu germà datada el 25 de juny de 1899 diu:

(la carta era enviada per Domingo Bonafont a la seva germana Delfina, muller de Pasqual)

“Mí querida hermana: recibí tu carta, en la que me dabas la triste noticia del fallecimiento de nuestra querida y buena hermana, hemos perdido, pues, el ser que por ley divina y humana es el más verdadero, es el ser que cuanto más estamos sumidos en angustias y tribulaciones más podemos contar con él. Todos nosotros hemos sentido tan irreparable pérdida, y mi nene, mi querido hijo, aun sin conocerla, a llorado tanto por su abuelita como no te puedes imaginar y no para noche sin que rece por su alma. Feliz tu, hermana mía, que si quiera has tenido el consuelo de prodigarle los muy dados debidos, mientras que yo alejado por el destino, de su lado, no me queda más que hacer sino llorar su pérdida, y darte las gracias por tus desvelos. Respecto a la noticia que me das de haberme dejado en su testamento 1000 pesetas para mi, y que puedo mandar cobrar, decirte que hoy giré una letra por 1000 pesetas, a nombre de Antonio Pascual y a la orden del “Banco del Rio de la Plata.

Dígale, pues, a tu esposo que me haga el favor de pagar dicha letra cuando vengas a cobrársela: soy pobre, querida hermana, ese dinero me ayudará bastante.

Por tu citada carta veo que estas preocupada respecto a tu porvenir: si yo estuviera en esta, tengo la seguridad que te haría cambiar de ideas: te aconsejo procures distraerte, ya sea paseando o en otro tema, alejar ideas tristes y hacer de manera que tú seas el médico de tu persona”.

Llegint la carta, no sembla que s’ho passés bé en la ciutat de Buenos Aires.

Marcel·lí Jane Formosa

Els Jané de Vilafranca del Penedès, familiars dels Ventosa

Molta de la gent que anava a les Amèriques tenia de professió boter.

A Vilanova hi havia un centenar de boters matriculats i uns 500 treballadors (1880). A Vilafranca del Penedès 50 boters en el mateix any.

Els anys 1870 i 1880 corresponen a l’anomenada edat d’or de la viticultura catalana. La fil·loxera feia malbé les vinyes franceses i els vins catalans substituïen al vi francès, fet que provocaria un augment de les exportacions i del preu del vi.

La família Ventosa-Jané-Puig. molts eren boters.

El boter Fèlix Jané Estalella de Vilafranca cobrà el 1873 per un treball 673 lliures. Era el import dels materials i dies que va utilitzar per fer 40 botes de set càrregues cadascuna, tres barralons (recipient de fusta, subjecte per cercles, amb dues ases i tapa) i deu parells de portadores de raïm. Tot es va fabricar a la Masia Sala, situada al terme de Sant Martí Sarroca (L’actual caves Vallformosa de Vilobí). L’encarregat d’aquesta masia era qui li va encarregar la feina.

Un germà d’aquest boter, en Pau Jané Estalella, va demanar permís governatiu per poder embarcar a Cuba. la seva mare és qui signà el permís el 1833. Volia anar-hi per arreglar certs interessos molt convenients per la seva família. S’havia de reunir amb el seu familiar Josep Ventosa a La Habana...

Fragment d’un treball molt més ampli, que es va editar en llibre, dirigit a la família de Mercedes Ventosa Miquel de Barcelona amb el títol “Antes que la memoria olvide”.

Els senyors del castell de Castellet, els Aguilar (segle XVII)

El castell de Castellet al Penedès

Al llarg de la guerra civil catalana del segle XV el castell de Castellet passa a mans de Manaut de Guerri, després a les de Lluis de Requesens i l’hereva Guillem Peralta que el ven a Benet Peralta el 1472.

El 1522 passa a mans de Caterina Peralta. L’hereva Jaume Aguilar. El 1539 per herència passa al seu fill Jaume d’Aguilar Peralta Camporrells passant al seu fill Francesc d’Aguilar Peralta el 1566.

Jaume d’Aguilar i  el forn de pa de Bellvei (1602)

Jaume d’Aguilar era senyor de la parròquia de Castellet i del lloc i terme de Bellvei. Era donzell vingut de Barcelona. El 1602 fou capità de l’artilleria a Barcelona.

Aquest mateix any, per part de la Universitat de Bellvei li és suplicat que els hi permeti concedir llicència a tots els que formaven part de la Universitat i als seus hereus, fabricar a casa seva forns de pa amb aquestes paraules:

“...permís a tots els singulars habitants en dit castell lloc i terme de Bellvei presents i esdevenidors i als successors en dit lloc i terme de Bellvehi i a cadascú d’ells que puguin i qualsevol dels habitants presents i esdevenidors fer i construir en les cases dels prohomens de dits singulars o qualsevol d’ells forns per llurs emprius això es en cascuna casa de dits singulars...”

El pa serà consumit per ells i no couran pa per gent forastera ni d’altres cases:”...  i per llurs propis usos ...es a saber que lo tal forn que serà edificat en qualsevol de les cases de dits singulars no hi pugui coure pa ni altre qualsevol cosa ni sen pugui valer qualsevol altre singular de dit lloc ni foraster sinó tant solament els que estaran i habitaran en dites cases a on el tal forn serà edificat...”

El noble Aguilar permet la concessió amb alguns pactes i condicions. Hi ha un forn comú al castell de Bellvei i el forner del castell pagava 40 sous de cens, de renda als senyors anteriors del castell del terme i que ara si tots tenen el forn a casa aquest cens no el cobraria i a més el forn s’haurà d’inutilitzar i s’ha d’amortitzar.

El noble Aguilar els hi diu: “...per quant els predecessors de dits Jaume d’Aguilar, establiren als predecessors de qui avui té i posseeix el forn destinat a ser el forn comú de dit lloc, que los dits predecessors de dit Aguilar tenien i posseïen a cens de 40 sous cada any que pagava el forner del dit castell a cert termini...fer, donar i concedir la present llicència i concessió sia tinguts d’obligar de pagar els mateixos 40 sous que paga el forner del dit castell i del forn comú, ja que aquest forn s’hauà d’inutilitzar i s’ha d’amortitzar...

La muller de Jaume fou Marianna de Cassador, filla del cavaller Pere Cassador i Jerònima. Els seus oncles foren Gabriel Cassador i Anna de Copons.

Castell de Bellvei del Penedès

El testament del donzell Francesc d’Aguilar (1612)

Fill de Jaume d’Aguilar Peralta i de Camporells donzell de Barcelona i de Marianna de Cassador, està malalt i fa testament el dia 29 de juliol d’aquest any.

Els seus marmessors son el seu pare Jaume d’Aguilar, la seva muller Maria d’Icart i Carcassona, la seva sogra Dionisia, els seus germans Alexandre i Estefania d’Aguilar, Cecilia d’Icart, Galcerà d’Aguilana, Baptista Cassador, els senyors Johetxim Bolet, el comanador de l’orde de Santiago, Francesc Sa Garriga, el rector de l’església de la Gornal Joan Parera i l’advocat de Vilafranca, Jaume Balaguer.

Escull ser enterrat al monestir de Sant Francesc de Barcelona, allà a on estan enterrats la seva mare i avantpassats. Dels seus béns vol que s’agafin 200 lliures per les despeses del seu enterrament i pagar els diferents sufragis i misses per la seva ànima.

Vol ser enterrat amb l’hàbit de Sant Francesc. Que acompanyi el seu taüt quatre frares franciscans del monestir de Sant Francesc de Vilafranca.

Demana que li siguin dites i celebrades 3000 misses en les esglésies de Barcelona, Vilafranca del Penedès, de Castellet, de Bellvei, del Gornal, del convent de Sant Ramon de Penyafort en el Penedès, (Santa Margarita).

Llegats a esglésies

Fa les següents deixes: a Nostra Senyora d’Esperança de la parròquia església de Sant Cugat de Barcelona 40 lliures a obres de fer un pal·lis, capa i casulla; deix  a Nostra Senyora de la Soledat de l’església del monestir de la Mercè de Barcelona 40 lliures barceloneses a obres de fer un pal·lis, capa i casulla; deix 30 lliures a obres de fer una casulla i pal·lis per l’església on lo dit míser Jaume Balaguer, Joan Parera rector del Gornal marmessors seus i lo notari del present testament anomenaran; deix a l’església parroquial de Castellet per obres i ornaments de dita església deu lliures barceloneses; deix a l’església de Sant Esteve, a l’església de Sant Marçal i a l’església del Gornal, a l’església de Bellvei i a l’església de Nostra Senyora de Muntanyans situades dins els termes i baronia de Castellet a cadascuna d’elles 5 lliures barceloneses per obres i ornaments...

Llegats a la seva família i altres

Deix al seu germà Alexandre d’Aguilar, 1000 lliures.

A Paula Ferris, donzella criada de sa casa, pels bons serveis rebuts cinc lliures ; deix a Pere Marques, criat seu, cinc lliures pels seus bons serveis; al seu criat Marc Sossies 20 lliures. Als criats de casa del seu pare els hi deix a cadascun d’aquests cinc lliures.

Al seu fill Francesc d’Aguilar, que ara té 16 anys, i que viu a casa del ciutadà de Barcelona Jeroni Traginer, 30 lliures.

Al pagès Pau Febrer de Vilafranca del Penedès i a la seva muller Magdalena tres lliures a cadascun. A la seva muller Maria 2000 lliures. Fa hereu al seu pare Jaume d’Aguilar.

El cos de Francesc d’Aguilar al monestir de Sant Francesc de Vilafranca

El nou d’agost del 1612, el rector de l’església de la Gornal, Joan Parera, marmessor seu, segons el testament, demana que el cos del noble Francesc d’Aguilar que ha de ser enterrat al monestir de Sant Francesc de Barcelona, no es pot portar a Barcelona, degut al camí perillós per arribar-hi, i prega al monestir de Sant Francesc de Vilafranca, que el guardi en la seva sala capitular fins noves ordres dels marmessors i poder-lo traspassar a Barcelona.

El guardià del monestir, el frare Tamarit, contesta que accepta el dipòsit i comanda del dit cos. Promet donar-lo quan se li demani.

L’any 1615 Maria d’Icart vídua del senyor Francesc d’Aguilar, senyor de Castellet, és enterrada al monestir de Sant Francesc de Vilafranca. Molt probablement el cos del seu marit encara hi era dipositat. Morí a la mateixa Vila el dia 22 de juny.

Els allotjaments militars a Vilafranca del Penedès (1633)

Les Corts Catalanes van legislar sobre els allotjaments durant els segles XVI i XVII permetent-los només si la població no disposava d'un castell o d'un hostal. En cas que no hi hagués ni una cosa ni l'altra cada casa estava obligada a proporcionar-lo, però només en les següents coses: sal i vinagre per amanir, foc per escalfar-se, una taula on menjar i els serveis domèstics necessaris. La resta de despeses lògiques (com ara el menjar) els soldats estaven obligats a pagar-les. Quan un batalló arribava a una població les autoritats locals organitzaven l'allotjament adjudicant els soldats a cada casa (menys les dels clergues, els nobles i els qui gaudien de la categoria de ciutadans).

Un dels detonants de la Guerra dels Segadors que va començar el 1640 fou la intenció del favorit del rei, el comte duc d’Olivares, d’imposar a Catalunya un allotjament segons la tradició llombarda contravenint les lleis catalanes: amb aquest sistema pretenia que la totalitat de les despeses de l’allotjament anessin a càrrec de les cases.

Aquest fet sense precedents, sumat als abusos habituals i la complicitat de l’administració virregnal provocaren el inici de la revolta el Corpus de Sang. I altre cop els allotjaments foren motiu de rebel·lió el 1687 durant la revolta de les Barretines, De fet al llarg del segle XVII la monarquia espanyola va fer un ús sistemàtic dels allotjaments per ocupar militarment una Catalunya que s’aferrava a les seves lleis sobiranes i s’oposava a la homogeneïtzació castellana. A finals de segle la pagesia catalana vivia una greu crisi econòmica a causa de l’endeutament provocat per aquesta situació.

Allotjaments de soldats a Vilafranca (1633)

Vilafranca no es va escapar d’allotjar diferents soldats. Diferents documents notarials ens ho demostren. Aquest primer document data el dimarts, 19 de juny de 1633,  mana que els soldats no s’excedeixin amb l’allotjament, sobretot en aquelles cases on els propietaris eren persones importants i representantives tant de l’ordre municipal com econòmic i social: “

Don Enrique de Aragón duque de Sogorde i de Cardona, marqués de Comares excelentísima del consejo de estado de su majestad, su virrey y  capitán general del Principado de Catalunya y condados de Rosellón y Cerdaña a Don Bernardo de Cabrera alguacil ordinario de su majestad en este Principado, quién llevará esta orden firmada de mi mano y refrendada por mí a Villafranca del Penedés para alojar el tercio del príncipe de Conca que he mandado pasar a esta villa… lo hará y llegará a ella en la forma y manera que en este se le ordena sin exceder ni alterar de ello por ningún caso…”

Les cases on s’havien d’allotjar

El sergent major del dit terç de soldats amb els seus camarades s’havia d’allotjar a la casa del notari Gaspar Bartomeu, situada al carrer de la Cort, l’actual Casa Macià.

Un capità amb els seus camarades, a casa de Dídac Soler, també notari, situada a la Plaça de l’Oli.

Un altre capità amb els seus camarades, a casa del blanquer Josep Miret, situada al carrer Cap de Creus (principi de l’actual plaça de la Constitució).

Un capità amb els seus camarades a casa de l’argenter Pere Castellví situada al carrer dels Ferrers.

Un capità del dit terç de soldats a cada d’un tal Escardó, segurament del notari Josep Escardó, situada al carrer de la Parellada.

Un capità d’infanteria amb el seus marades, a casa del clergue Pere Pinyol, situada al carrer de Sant Bernat.

Un altre capità d’infanteria amb els seus camarades, a casa de Francesc Damià situada al carrer de la Cort.

Un capità d’infanteria amb els seus camarades, a casa del metge Marti, que formava part de la Universitat de Vilafranca com a jurat, situada al carrer Farran.

Un capità d’infanteria amb els seus camarades, a la casa del cantirer Montserrat Vallès, situada a la Plaça de l’Oli.

Un altre capità d’infanteria amb els seus camarades, a casa del senyor Llaurador, situada al carrer de Santa Maria.

Un alferes amb els seus camarades, a casa del notari Xamar, situada al carrer de Sant Bernat.

Un alferes amb els seus camarades a casa del botiguer de robes Pere Queralt, situada a la plaça de l’Oli.

Un alferes amb els seus camarades, a casa del notari Antoni Marti, situada a la plaça de l’Oli (actual Jaume I).

Un alferes amb els seus camarades a casa d’Antoni Tutusaus.

Un alferes amb els seus camarades, a casa de Ramon Balaguer, situada a la plaça de l’Oli, molt probablement l’actual edifici de la biblioteca Torres i Bages/Cal Gomà.

Un alferes amb els seus camarades a casa del carnisser Ribes, situada al carrer Graupere.

S’enumeren també les cases del cantirer Pere Rigual, del cantirer Fons, de Pau Rivera, d’un tal Pintor, del calceter Francesc Albert, del matalasser Urgellés, d’un tal serraller Tomàs, d’un tal Ma de Moja que té una casa de joc, a casa de la viuda Pla, cunyada de Jacint Pla, en la casa del corder Bernat, que és també jurat de la Universitat, en la casa del cantirer Pau Vallès que li diuen Pau Fressa, en la d’un tal Jornet cunyat de Jacint Pla, en la d’un tal calceter Castellví, en la d’un tal Corrales, cunyat de Josep Pinyenós, en la d’un tal teixidor Casanoves, en la de Nicolau Ferrer situada a la plaça del vi (cal entendre que vol di de l’Oli) i en la d’un tal fuster Teixidor.

El text acaba amb aquestes paraules:

“En cada de estas 17 se han de poner seis soldados con tres camas cada una, para que duerman de dos en dos, y en las demás casas del lugar se repartirán con igualdad los demás soldados y oficiales de primera plana de dicho tercio, procurando que todo se haga con la prudencia que confío en su persona, que así conviene al servicio de su majestad en Barcelona …el duque de Sogorbe y de Cardona.”

Bernat de Cabrera, agutzil ordinari de la cort reial

Per confirmar aquest allotjament i que es compleixi com està manat en el document anterior, a l’endemà, el dimecres 20 de juny del mateix any 1633 un altre document signat davant notari i en català, perquè no hi hagi dubtes, que diu:

“El duc de Sogorbe i de Cardona, lloctinent capità general es dirigeix a tots els sengles, veguers, batlles, sotsveguer sotsbatlles, consellers, jurats, pahers i altres regidors de universitats d’aquesta província, i altres qualsevol oficials així reials com de barons i majors, com menors particularment de la vegueria de Vilafranca del Penedès,...al servei de sa majestat haver ordenat i mant allotjar en Vilafranca del Penedès un terç d’infanteria napolitana que està a càrrec del príncep de Conca conforme a la instrucció i orde que després haver donat a Don Bernat de Cabrera agutzil ordinari de la reial cort que per dit efecte va aquí per això a vosaltres los veguers, batlle i jurats de Vilafranca a qui especialment diem encarreguem i manem que cerca dels allotjaments i altres coses s’ofereixin per disposar aquells i procurant comoditats assegurin i executin puntualment sos ordre que així de paraula començarien vos donaren de part nostra sense faltar-li en cosa alguna i altrament al dit agutzil Don Bernat de Cabrera assistiran portant-li tot consell favor i ajuda vos demanarà en forma que se executin i efectuïn dites ordes guardant atentament de fer ni conferir ha fet lo contrari en manera alguna hi ha la gracia de sa majestat tenint e ara en la pena de cinc florins d’or als cofres  reials  aplicadors i dels béns contra fahents irremissiblement exigides desitgen ni hi correr. el duc de Sogorb i de Cardona...”

És a dir, Bernat de Cabrera comprovarà que els allotjaments es facin com es manat.

Conflictes amb algunes cases

Al cap de dos dies, el 22 de juny, en presència del notari i testimonis es presenten amb el dit Bernat de Cabrera davant de la casa d’un dels que havia d’allotjar, en Francesc Damià situada al carrer de la Cort.

Francesc Damià diu: “

“…per assentar i allotjar en sa casa un senyor capità d’infanteria amb els seus camarades, en virtut d’una instrucció o memorial que té firmat el dit Cabrera de mà del excel·lentissim senyor capità general del present principat de Catalunya... de la qual li fan ocular ostensió e en continent dit Francesc Damià hores post de nit que per obeir el manament de sa excelentíssima que ell allotjarà dit senyor capità a sa casa fins no tingui altre orde del il·lustre senyor inquisidor entenent no perjudicar als privilegis, que té la inquisició dels quals gaudeixen les famílies del sant Ofici i del dit noble senyor e governant a mi no res mèrit lo present...”

És a dir ell no té cap inconvenient a allotjar soldats, però ha de tenir el vist i plau de la Inquisició, ja que ell pertany a les famílies del Sant Ofici (El familiar de la Inquisició era la figura que tenia aquest tribunal per tal d’estendre la seva acció en el territori. El familiar era un servidor laic del Sant Ofici que protegia a l’inquisidor i gaudia d’un cert nombre de privilegis comuns a altres funcionaris, com era estar exempt d’impostos reials i, quan es podia, locals....

També amb el notari, el Bernat Cabrera i els testimonis es presentaren davant de la casa del clergue Pere Pinyol, situada al carrer de Sant Bernat:

“...A les nou hores de la nit dit noble Don Bernat de Cabrera es constituí personalment davant dites cases de dit Pinyol clergue, a fi d’allotjar i aposentar en la casa del dit Pinyol un senyor capità d’infanteria amb els seus camarades, de les companyies que son enviades en la vila.

Com el dit noble senyor, havia fet picar en les portes de dita casa una i moltes vegades, quant hi ha tornat fet a picar, és oberta una finestra de dita casa que mira al carrer de Sant Bernat i sortí lo il·lustre senyor Gaspar Figueres prevere beneficiat de l’església de Santa Maria de Vilafranca, dient qui picava. I dit noble senyor Bernat de Cabrera, li ha demanat si estava Pere Pinyol en la dita casa...contestant que no hi estava per lo que ell la tenia llogada per molt de temps havia i que no sabia a on estava...”

Requeriment a la Universitat de Vilafranca del Penedès

Finalment, un altre document notarial del mateix dia, es demana que la Universitat de Vilafranca, organitzi una comissió per vetllar que es fessin aquests allotjaments:

“...Bernat de Cabrera es constituí personalment davant el magnífic Bernat Llaurador i de Çatorra, Bartomeu Marti doctor en medicina jurats d’aquest any de la universitat i Joan Bernarda amb el magnífic Antoni Cuscó absent a l’aula de la casa de la universitat de vila i el notari Capellades es requerí perquè es muntés una comissió per excel·lentissim senyor lloctinent i capità general del Pirncipat de Catalunya digne i presentada dita comissió fou in continent per dit noble Bernat de Cabrera…”

El 12 de febrer de l’any 1633 van arribar al port de Roses un vaixell amb 250 soldats napolitans S’esperaven altres dos amb 600 soldats i sis capitans. Servirien per reforçar els dos terços del Príncep de Conca.

L’any 1642 hi ha a la Granada una batalla, en la que l’exèrcit català-francès a les ordres de la Motte, va vèncer i va fer presoner al general don Pere d’Alarcon amb tot el seu exèrcit, en la que van prendre part 200 mosquesters de Vilafranca.

A Catalunya, el Comte de la Mothe-Houdancourt va obtenir nombroses victòries militars, com ara la captura de Pere IV d’Empúries i del seu exèrcit el 30 de març de 1642 a la Granada del Penedès.

La construcció de casernes pagades pels propis municipis va alleugerir la pressió sobre la població, i al llarg del segle XVIII els allotjaments es van anar substituint per un nou impost. El fet que Catalunya fos vençuda a la Guerra de Successió i ocupada militarment, així com el fet que l'exèrcit esdevingués cada cop més una institució permanent a Europa va afavorir la desaparició progressiva de la pràctica de l'allotjament perquè es construïren arreu les casernes pròpies de l'exèrcit. L'allotjament es va acabar abolint definitivament el 1837.

Obres al castell de Canyelles (1620)

En aquest any es fan unes reformes en el castell de Canyelles. Un castell bastit el segle XIV i que a partir de l’any 1478 fins ben bé a finals del segle XVIII, en fou senyor el llinatge dels cavallers Terre, originaris de Tarragona.

L’any 1806 Ramon Josep de Boufard Minguella de Cortada Aruga de Buatella, Codina de Marimon de Terre i de Marquet és el baró amo i senyor jurisdiccional alodial i campal del castell, lloc i terme de Canyelles. Posteriorment passarà al llinatge Desvalls.

La construcció d’una nova torra

Molt probablement per la preparació de la guerra dels segadors: A Catalunya hi havia malestar per la presència de tropes castellanes durant les guerres entre França i Espanya emmarcades en la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). les tropes castellanes i italianes que havien entrat a Catalunya per combatre els francesos al Rosselló, van causar grans mals al camp rural, actuant en determinants moments com un exèrcit d’ocupació.

El mestre de cases de Vilafranca, Antoni Castany és l’encarregat de fer les obres. El cavaller Joan Terre, senyor del castell és qui les ordena. Li diu que ha:

D’arrebossar d’argamassa i emblanquinar totes les parets del castell de Canyelles.

Alçar una nova torra del castell.

Li diu que la torra vella hi ha la paret més alta enderrocada, i la part més alta que havia quedat és ara una teulada i no pot fer el mateix servei com abans.

Ordena que la nova torra es faci amb el mateix gruix que té la part que encara queda de la vella. Al seu voltant hi haurà merlets.

També haurà d’adobar el trespol (paviment) de la torra en la part més alta donant-li una capa d’argamassa i fent una canal per treure l’aigua cap enfora.

A més, el mestre Castany, haurà d’afegir a la part del terrat del castell (a les restes de l’antiga torra) un trosset de paret, on hi haurà un merlet o dos o els que siguin necessaris iguals a la paret que avui es veu.

Per les quals obres el senyor Terre promet donar-li al mestre de cases Castany tota l’argamassa que necessiti a despeses seves. També li donarà dues lliures d’espart per fer dites obres.

El cavaller i noble Joan Terre promet donar-li la quantitat de trenta lliures per les obres que farà d’aquesta manera: deu al començar l’obra i les restants vint a l’acabar-les.

Hi signen com a testimonis el sastre de Vilafranca, Jaume Raventós i el pagès Miquel Janer.