dimarts, 15 de març del 2016

Guerra de successió i dones de Vilafranca del Penedès (1723)


El 4 de gener de 1714, el poble de Sant Martí Sarroca es va alçar en armes contra 150 granaders que s’hi dirigien per cobrar les quinzenades, enviats pel comandant militar de Vilafranca del Penedès.
A Vilafranca, com cap de corregiment, es proposava tenir 100 homes armats. Finalment es creà una esquadra de 50 homes.
El doctor Miquel Cassador, regidor degà de Vilafranca, a finals de juliol del 1719, va substituir provisionalment el corregidor que s’havia retirat a Tarragona perquè els miquelets de França s’apropaven a la Vila.
L’Ajuntament va demanar ajuda al capità general, però no els van socórrer i es van refugiar i es van fer forts al campanar de l’església parroquial de Santa Maria, quan el miquelet coronel francès Francesc Bernit va ocupar Vilafranca l’agost del 1719.
El 28 de setembre de 1721 s’ordena que Vilafranca es creí una nova esquadra de mossos per defensar les contrades del Penedès i el seu corregiment.  
El caporal Jaume Almirall amb set mossos a Vilafranca romanen a Vilafranca a partir del 25 de gener de l’any 1722.

Aquestes dades ens serveixen per comentar i escriure el document que hem trobat en els arxius notarials i que es donen en aquest context bèl·lic de Vilafranca del Penedès.
El document tracta d’una notícia davant notari que signa el procurador fiscal de l’any 1723 de Vilafranca. És una denúncia contra dues dones per la pràctica de la prostitució.
La posició d'aquestes dones es complica a partir dels segles XVII i XVIII, quan son prohibits els bordells. Molt excepcionalment les prostitutes tenien la possibilitat de fugir d'aquesta situació, donat que no disposaven de cap altre mitjà de subsistència i llur pròpia persona era estigmatitzada per la societat de l’època. Aquesta possibilitat era encara mes reduïda si tenim en compte que moltes d'elles recorrien a la prostitució com a únic mitja de supervivència possible per haver-se convertit en dones marginades i rebutjades pel seu entorn social després d'haver estat víctimes d'una  violació.
Al segle XVIII la prostitució no es castiga en tant que constitueix un aspecte de la violència sexual del col·lectiu masculí cap a les dones, sinó que són les prostitutes o aquells que exerceixen un poder sobre elles els qui cometen el delicte.

El document diu això:
Petició presentada per part del agent fiscal de la real cort de Vilafranca:
A noticia del agente fiscal de esta real curia de Vilafranca del Panades, fama publica refiriente ha prevenido que Antonia Fiol, y Magdalena Marti, vezinos de esta villa para temirozar a Dios, y a la correccion de la justicia temporal no han dudado ejercer publicamente el oficiio de terceras, o alcahuetas; esso es dicha Antonia Fiol llevando diferentes mugeres casadas, y donzellas a tras casas de dicha villa para que en ellas fuessen conozidas carnalmente, acompañandolas hasta haver tenido acto carnal con los hombres, y despues dar por dichas mugeres parte de lo que havian ganado ilicitamente; y la referida Magdalena Marti acompañando a Teresa Mati, su hija a casa de un oficial para que fuese conozida carnalmente, y admitiendo en su misma casa diferentes diferentes hombres para tener parte con dicha su hija, induziendoles, y acompañandoles en la misma cama en donde dicha su hija dormia, y participando de la ganancia que su hija hazia en los referidos actos illicitos; y como todo lo referido sea digno de punición y castigo: Por ende pido, y suplico que sean dicgas Antonia Fiol, y Magdalena Marti punidas, y castigadas en las penas disponen las leyes, ya dicho efecto rezibida la solita informacion como mejor de derecho haya lugar, los derechos del fisco siempre salvos.
Joan Nin, regente fiscal”.