 |
| Dibuix de l'entrada dels francesos a l'Arboç del Penedès |
La
descripció de Mn. Valentí Muntades, ens presenta l’entrada de sometents a
Vilafranca del Penedès: “El dia 8 de juny
de, cap a les sis de la tarda i després d’haver mort l’agutzil, els sometents
s’adreçaren a la casa del governador, i com que no el trobaren l’hi mataren la
dona i l’hi cremaren continguts de l’habitatge i papers; seguidament,
assassinaren al secretari del governador públicament, cremaren la casa de
l’alcalde major. Finalment es reuniren a la vila uns 6.000 homes que varen
assolar la vila i el seu entorn. Dos dies després, el 10 de juny, quan tornaren les tropes franceses de Tarragona, el
sometent va col·locar a l’entrada de Vilafranca, concretament a la creu de Sant
Salvador, dos canons. A les deu del matí, s’inicià un foc creuat fins que es
quedaren sense munició, aleshores, varen anar a parlar amb el general francès
per demanar respecte a la capital penedesenca. Aquest respecte no va ser
acceptat, fent que els francesos entraren a la vila a quarts de quatre de la
tarda; al mateix temps que els vilafranquins fugien de la vila”
Les narracions d’Isidre Mata del
Racó.
Isidre
Mata del Racó, propietari del Mas del Racó situat a Sant Pau d’Ordal en el seu
diari ens diu:
“Dimecres al dematí, dia 10 del mes de març
del dit any 1808, de la cavalleria francesa que hi havia a Sants eixí una
patrulla de 16 soldats de cavall amb un oficial per anar a Vilafranca, que hi
arribaren a la tarda. Esta fou la primera patrulla francesa [que] anà a
Vilafranca. [...] L’endemà se’n tornaren a Barcelona”
També:
“De dit dia en avant, un dia per altre, eixia
una patrulla de cavalleria francesa de 16 soldats de cavall i un oficial de
Sants o de Barcelona per anar a Vilafranca. lo general xefe francès, Duhesme,
tenia esta precaució de fer dita patrulla de Barcelona a Vilafranca per
observar si s’armava alguna gent o alguna conspiració contra l’exèrcit francès.
[...] Dormiren a Vilafranca [...]; alguna vegada dita patrulla arribà fins als
Monjos i una vegada fins a l’Arboç”.
Anaren per la carretera nova a
Vilafranca, a on s’hi trobava lo dia del motí o revolució contra els francesos
que los sometents, en crescut número, entraren a la vila la tarda del dia 8 de
juny de dit any 1808. Se juntaren los sometents per fer foc als francesos.
Seguint
les narracions d’Isidre Mata del Racó, després dels diversos conflictes entre
francesos i
espanyols,
els atacs seguiren entre espanyols i afrancesats, tant és així que després
d’assassinar l’agutzil major de Vilafranca a la Granada, “dotze mil homes, parteixen de La Granada i entraren a Vilafranca
cridant “Viva Espanya” i “Mòriren los francesos”
El manual de testaments del notari de
Vilafranca del Penedès,
Marià Abellà Nogés
anys 1809/1819
En
la introducció d’un dels llibres de testaments d’aquest notari, ens diu:
“En nom de Déu i de la Gloriosa sempre verge
Maria, mare sua i advocada mia, sia Amén.
Trobant se a la present vila de
Vilafranca del Panadés Bisbat de Barcelona ocupada per lo exercit Francès, que
en numero de vint y dos mil homens de tropas (segons se assegura) entrà en ella
lo dia vint y dos del mes de desembre proxim passat, extenentse fins als pobles
vehins; y experimentantse unas graves malaltias que segurament ocasionan los
transtorns, sustos y disgustos que causan las tropas enemigas, per lo que
desitjan moltas personas otorgan testaments a fi de ordenar lo convenient per
lo successiu; y no haventhi paper sellat per a escriurer-los : He determinat jo
Mariano Abella y Nogués notari públic y real de la sobredita vila formar est
segon manual de testaments en paper comú, fins que, desocupada esta vila dels
enemichs, puga encontrarse paper sellat, principiantlo en lo present dia tres
del mes de Janer del any del naixement del señor mil vuitcents nou, en lo qual
ajudant Déu continuare los testaments que se aotorgaren en poder meu, no sols
en lo present any, si també en los succesius fins a formar un correponent
manual. Y per a que en tot temps sels donia la deguda fe, y credit poso en est
principi lo meu acostumat”.
En
el mateix llibre hi ha el testament de Pau Pujol veí de la parròquia de Santa
Magdalena del Pla. Comença dient :”trobant-me
pròxim a la mort per ser condemnat a ser afusellat per un consell de guerra de
l’exèrcit francés, faig testament...” Pau era fill d’un pagès en Josep
Pujol i d’Antonia Casanella.
El
testament el fa i el signa a la presó de la casa capitular de Vilafranca el 13
de juny de l’any 1809, situada al carrer de la Cort (l’actual casa de la vila).
L’Hospital de pobres i el convent de Sant Francesc de Vilafranca
El
març del 1810 la vila quedà sense protecció militar i el sometent volia evitar
que certa documentació caigués a mans dels francesos, cremant-la. Els frares del convent de Sant Francesc,
s’hi oposaren El 20 d’agost de 1811 un vilafranquí escriu que dies abans una
divisió del General Abbé, “atropelló así
al eclesiàstico como al noble y al plebeyo”
En
aquests any s’explica que el convent – hospital va atendre a soldats: “...manifiesta las estancias que han causado los
militares enfermos en este hospital en cada uno de los meses desde el octubre
de 1811 hasta el enero de 1814 ambos inclusive y lo que por ellos se ha
recibido de la muy ilustre dirección general de hospitales a saber...
El 1
de gener de 1813 hi havia disset soldats francesos ingressats en l’hospital.
El
22 de gener de 1812 , al no presentar-se cap veí a donar la ració de vi a les
tropes que hi ha a l’hospital, el general Mathieu permeté el saqueig.
El
guerriller absolutista i general carlí nascut a la Bisbal del Penedès, Joan
Romagosa i Prats, participà en la guerra del Francès i fou un dels caps de la
insurrecció reialista del 1822.
Justament el 4 d’agost d’aquest any va posar setge als lliberals
refugiats al convent fins que els arribaren reforços del Vendrell. A l’octubre
un comandant i dos oficials s’emporten com a hostatge el guardià del convent fra Francesc Pere
Anton i l’estudiant corista de Maó, fra Bonaventura Salord que era allí per
ordenar-se. L’anaren a cercar a Sant Pere de Riudebitlles on havia anat a
acaptar el vi.
El
desembre queda suprimida la comunitat per ordre del govern. Es queden uns dies
al convent el vicari fra Josep Rigual i el predicador fra Joan Gautin Mestres.
Un
oficial del Crèdit Públic amb escrivents fa un inventari de tots els objectes
del convent.
El
1823 l’hospital convent va servir de caserna als miquelets. A l’agost els
frares recuperaren el convent quan varen entrar a la ciutat les tropes
franceses, havien quedant només dos de guardians, el frare Josep Rigual, vicari
president interí i el frare Joan Gaudies, predicador general.
